Finalment les esquerres igualadines han substituït al govern Castells. Després d'un any de les eleccions i malgrat les picabaralles entre elles, les formacions de les esquerres han arribat a un pacte de govern que ha desbancat l'equip de govern de Marc Castells. La notícia, que encara no s'ha fet oficial, es farà pública ben aviat, abans del proper ple de l'Ajuntament, moment en què les tres formacions de l'esquerra igualadina presentaran una moció de censura en què Marc Castells i el seu equip perdran la direcció del govern de l'Ajuntament d'Igualada.

Segons han explicat els partits de les esquerres igualadines, Marc Castells ha actuat com si tingués majoria absoluta malgrat no tenir-la. Les esquerres igualadines no ho consideraven apropiat perquè l'antiga convergència no arribava ni tan sols al 40% dels vots dels igualadins. Cal recordar que les divergències entre ERC Igualada i Poble Actiu vers el govern Castells han existit des del principi, i ja se les van tenir quan l'equip de Marc Castells amb la col·laboració d'Igualada Som-hi van deixar fora de la Comissió d'Estudi de l'aigua a entitats tan importants com Aigua és Vida, la PAH Anoia o CCOO. En l'actual crisi de la COVID-19 han augmentat les divergències entre els partits de l'oposició i el govern. Darrerament, i a causa de aquestes divergències, tots els partits de l'oposició (també Ciutadans) van firmar un article conjunt en què instaven al govern de l'Ajuntament a treballar conjuntament i amb transparència davant la crisi de la COVID-19. Això no obstant, i després d'evidenciar que el govern de Marc Castells continua actuant com si disposes de la majoria absoluta malgrat les peticions de tota l'oposició del consistori, les esquerres igualadines han decidit unir-se i governar la ciutat.

Sens dubte, la gran novetat ha estat Igualada Som-hi, partit que amb la seva abstenció al ple de constitució de l'any passat, va permetre la reedició de Marc Castells com a batlle. Segons ha explicat el seu portaveu, Jordi Cuadras, tot i els pactes en el Consell Comarcal i la Diputació amb els socis de Marc Castells, no han pogut permetre la manca de transparència i la unilateralitat del govern Castells durant tot aquest any, especialment durant la crisi actual, motiu pel qual es desmarquen de la votació feta l'any passat i permeten un govern d'esquerres a la ciutat. Aquest nou govern d'esquerres, que sorgirà de la moció de censura en el proper ple de l'Ajuntament, suma més del 50% dels vots dels i les igualadines, motiu pel qual mesures com la gestió pública de l'aigua, un pla local d'habitatge, el nou POUM, l'increment d'inversió a les escoles públiques o la tarifació social en impostos i taxes com l'IBI o les escoles bressol tindran la possibilitat de materialitzar-se.

Avui, 15 de juny, fa un any que es va constituir l'actual ple municipal, amb un govern que, en teoria, no suma majoria absoluta, motiu pel qual aquesta notícia fictícia esdevé un desig ofegat de molts i moltes igualadines. En un any de mandat en solitari però amb l'ajut d'Igualada Som-hi, Castells continua passant el corró de la majoria absoluta, i amb la visita del president Torra ho ha tornat a fer perquè continua amb les 300 h de polígon industrial menystenint la voluntat democràtica de la ciutadania. Si bé existeixen alternatives al corró de la política anti dialogant i sense consensos a la que està acostumada Marc Castells – com per exemple acceptar la diversitat del conjunt de la ciutadania introduint les mesures cabdals de l'oposició –, dubto que això pugui passar amb una persona que es considera a si mateix el municipi.

Per aquest motiu, i davant la impossibilitat i l'atipament de polítiques "absolutistes" de Marc Castells, només existeix una mesura que contempla la nostra democràcia, una alternativa que no va consumar-se al juny de l'any passat: un govern alternatiu que sumi més del 38% que representa Castells; un govern de consens que apliqui els punts d'unió dels programes electorals votats i apliqui les mesures polítiques amb més suport social que l'actual; un govern, en definitiva, que neixi del diàleg i que tingui com a horitzó els i les igualadines. I per això cal començar a parlar de moció de censura...