Als que ens dediquem al món del Dret, sempre diem que la normativa es modifica en funció dels canvis socials, i que normalment la societat evoluciona més ràpidament que les Lleis a adaptar-se a aquesta evolució. A partir d'aquí, hem de tenir en compte que els canvis socials cada vegada són més ràpids i això fa que la modificació de la normativa també ho hagi de ser, quan moltes vegades no és possible arribar a consensos polítics i això fa que de vegades les normes es quedin desfasades de la realitat social.

En canvi, quan parlem de guarda dels fills menors, sobretot quan hi ha situacions de crisis matrimonials, la cosa ja canvia. La normativa catalana actualment preveu la guarda conjunta dels progenitors respecte als fills comuns, preveient també que l'autoritat judicial pot disposar la guarda individual si convé més a l'interès del menor.

D'aquesta manera, el redactat de la norma preveu la guarda per un dels progenitors com a excepció a la regla general, i si bé actualment s'estableixen custòdies compartides, quan abans no s'establien, tampoc podem dir que això sigui el que es dona normalment i que la custòdia individual de la mare sigui l'excepció, sinó més aviat al revés.

També està clar que quan es qüestiona la guarda dels fills menors comuns en situacions de crisis matrimonials hi ha moltes altres coses en joc, i per tant és molt difícil separar el garbuix de temes que s'han de solucionar a més de la guarda dels fills menors comuns, temes psicològics, econòmics, etc., per tant, una cosa que, en principi, sembla senzilla perquè la Llei diu el que diu, deixa de ser-ho.

De totes maneres, ens hauríem de plantejar que, si la nostra normativa ha previst aquests canvis, és perquè es considera que és millor per a l'estabilitat dels menors i per enfortir les relacions familiars d'aquests, tant amb els progenitors com amb la resta de família de cada un d'ells, la qual cosa és positiva per tothom.

També hem de pensar que abans, en general, també era bastant estrany que durant el matrimoni el pare tingués més cura dels fills menors que la mare, quan actualment és una cosa que veiem sovint, i no ens sembla estranya, i aquesta evolució també l'haurem de fer en els casos de crisis matrimonials doncs cada vegada són més freqüents i acceptades en la nostra societat actual, i per tant, ens hi haurem d'adaptar, i haurem d'aprendre a adaptar-hi als fills, també.

També és important pensar que si bé sembla que és cap a on hem d'evolucionar sempre ho hem de fer tenint en compte totes les circumstàncies, ja que cada família és un món i cada fill té les necessitats i carències particulars i tot s'ha de tenir en compte, per tant, si bé en aquest moment la norma general és la que és, també s'haurà d'aplicar de la forma que sigui millor per tothom.