Una bicicleta, avui, pot ser per a algú, una il·lusió encara?

Els somnis joves també han canviat com tantes i tantes coses. I sembla que la humilitat del vell enginy anomenat bicicleta no encaixi massa en les presses que, en tot, predominen ara. I hi ha, tanmateix, qui la somia. Qui la fal·lera de la bicicleta l'empeny a petits fets que, en aquests temps, podrien titllar-se d'extraordinaris.

Un adolescent va decidir, no fa gaire, escriure una carta a diferents persones. Una carta breu, presentant-se i demanant si podien donar-li alguna feina, a estones, per tal de guanyar algun centimet, euret volem dir, i així estalviar i poder-se comprar una bicicleta.

La carta va ser rebuda i entesa com un missatge d'il·lusió. I ara, combinant-ho amb les hores d'estudi i les lliures que deixa l'escola per la pandèmia, fa petites feines fins que en tingui prou per comprar el seu somni.

Potser no ho sap encara. Però amb la bicicleta adquirirà també unes ales per sentir el gust d'una llibertat que serà nova i que estrenarà cada dia que surti a pedalar a l'aire lliure.

Una bicicleta per apropar-se i conèixer el paisatge, els pobles i gent de no gaire lluny als primers temps. Després, anirà allargant l'abast de les sortides i arribarà, si té constància, a veure el mar i a trepitjar-ne l'arena. I serà feliç per haver-ho aconseguit amb el seu únic esforç.

Podrà també pedalar costa amunt i descobrir que amb la suor s'arriba al cim de les muntanyes. Sentirà l'emoció de coronar-les i gaudirà l'espectacle i el regal que és sempre, en cada estació, la natura. Els mateixos llocs diferents cada vegada. Veurà com els arbres i els camps canvien de color i entendrà el perquè de tants camins i marges. S'haurà esforçat, haurà patit, haurà fruït en cada cop de pedal i sentirà el vertigen inexplicable de les ràpides baixades, de les corbes engrescadores i del petit malabarisme que a vegades exigeixen.

Estimarà la seva bicicleta i en farà una fidel companya d'aventures. Veurà que el món es pot mirar d'una altra manera. Més a prop, més lent i, a la vegada, més equilibrat i perfecte. Potser s'engrescarà amb la troballa de racons ignorats fins ara, de petits bars amb bonhomia i podrà assaborir unes truites que li semblaran diferents i diferent també el pa amb tomàquet enmig d'amables converses esporàdiques, si vol, amb persones del poble al voltant d'una taula.

Es trobarà amb el sol i amb la boira i amb la pluja inesperada. Sentirà el vent a la cara i el vent d'esquena, i en donarà secretament les gràcies perquè serà com si volés amb una pedalada fàcil. Experimentarà el gust de l'amistat d'una colla. Riurà amb els amics. I potser plorarà per dins quan li sembli que no pot més i se senti molt cansat. Mirarà, llavors, l'asfalt més que no pas el serpenteig de les pujades o la carretera que es veu recta fins a l'infinit.

I arribarà a casa content i amb una felicitat inexplicable. Comptarà els quilòmetres. Estimarà la bicicleta. I s'adonarà que li regala il·lusió i que és també una escola de formació humana. I aprendrà que el valor de cada cosa depèn de l'esforç que ha costat aconseguir-la.

Ara estudia i treballa en feines efímeres per tenir tot això potser sense saber-ho encara. És la sorpresa que li amaga la bicicleta dels seus somnis.