Dijous, 25/3/2021
1778 lectures

La bicicleta

Una bicicleta, avui, pot ser per a algú, una il·lusió encara?

Els somnis joves també han canviat com tantes i tantes coses. I sembla que la humilitat del vell enginy anomenat bicicleta no encaixi massa en les presses que, en tot, predominen ara. I hi ha, tanmateix, qui la somia. Qui la fal·lera de la bicicleta l'empeny a petits fets que, en aquests temps, podrien titllar-se d'extraordinaris.

Un adolescent va decidir, no fa gaire, escriure una carta a diferents persones. Una carta breu, presentant-se i demanant si podien donar-li alguna feina, a estones, per tal de guanyar algun centimet, euret volem dir, i així estalviar i poder-se comprar una bicicleta.

La carta va ser rebuda i entesa com un missatge d'il·lusió. I ara, combinant-ho amb les hores d'estudi i les lliures que deixa l'escola per la pandèmia, fa petites feines fins que en tingui prou per comprar el seu somni.

Potser no ho sap encara. Però amb la bicicleta adquirirà també unes ales per sentir el gust d'una llibertat que serà nova i que estrenarà cada dia que surti a pedalar a l'aire lliure.

Una bicicleta per apropar-se i conèixer el paisatge, els pobles i gent de no gaire lluny als primers temps. Després, anirà allargant l'abast de les sortides i arribarà, si té constància, a veure el mar i a trepitjar-ne l'arena. I serà feliç per haver-ho aconseguit amb el seu únic esforç.

Podrà també pedalar costa amunt i descobrir que amb la suor s'arriba al cim de les muntanyes. Sentirà l'emoció de coronar-les i gaudirà l'espectacle i el regal que és sempre, en cada estació, la natura. Els mateixos llocs diferents cada vegada. Veurà com els arbres i els camps canvien de color i entendrà el perquè de tants camins i marges. S'haurà esforçat, haurà patit, haurà fruït en cada cop de pedal i sentirà el vertigen inexplicable de les ràpides baixades, de les corbes engrescadores i del petit malabarisme que a vegades exigeixen.

Estimarà la seva bicicleta i en farà una fidel companya d'aventures. Veurà que el món es pot mirar d'una altra manera. Més a prop, més lent i, a la vegada, més equilibrat i perfecte. Potser s'engrescarà amb la troballa de racons ignorats fins ara, de petits bars amb bonhomia i podrà assaborir unes truites que li semblaran diferents i diferent també el pa amb tomàquet enmig d'amables converses esporàdiques, si vol, amb persones del poble al voltant d'una taula.

Es trobarà amb el sol i amb la boira i amb la pluja inesperada. Sentirà el vent a la cara i el vent d'esquena, i en donarà secretament les gràcies perquè serà com si volés amb una pedalada fàcil. Experimentarà el gust de l'amistat d'una colla. Riurà amb els amics. I potser plorarà per dins quan li sembli que no pot més i se senti molt cansat. Mirarà, llavors, l'asfalt més que no pas el serpenteig de les pujades o la carretera que es veu recta fins a l'infinit.

I arribarà a casa content i amb una felicitat inexplicable. Comptarà els quilòmetres. Estimarà la bicicleta. I s'adonarà que li regala il·lusió i que és també una escola de formació humana. I aprendrà que el valor de cada cosa depèn de l'esforç que ha costat aconseguir-la.

Ara estudia i treballa en feines efímeres per tenir tot això potser sense saber-ho encara. És la sorpresa que li amaga la bicicleta dels seus somnis.

4 Comentaris

A

Antoni Miranda

Sant Martí de Tous

6 d'abril 2021.07:03h

Respondre

Gràcies, una vegada més, Carles Maria, pel teu escrit planer, senzill, emotiu i plàcid. Ens ho fas viure. Segur que, mentre llegíem, hem anat tots i totes en aquesta bicicleta imaginària.... Llegir més Salutacions.

J

Jaume T B

Igualada

3 d'abril 2021.01:03h

Respondre

Quin article més maco! Tant de bo més així, que desprenen tanta il.lusió com la mateixa bicicleta que heus aquí descrius...

M

Marisol

Igualada

30 de març 2021.23:10h

Respondre

Doncs sí, un gran escrit: la cultura de l’esforç tan present en els nostres anys de joventut. I la gran llibertat de la bicicleta, pels afers quotidians i sobretot (en cicloturisme i també en... Llegir més BTT) per acostar-nos a la natura i a llocs preciosos que et fan sentir, només, una petita part del món. I que de nosaltres depèn deixar-lo almenys igual de com el vàrem trobar, respectant el nostre entorn. També destacaria la importància que dóna el/la ciclista a mantenir la forma física i sobretot menjar de manera saludable, i això influeix positivament en la seva vida !!! Els que heu estat alguna vegada a Holanda/ Països Baixos podreu corroborar la felicitat que traspua tothom, de qualsevol edat, movent-se per la ciutat en bicicleta tot el dia :-)

F

Frederic Ràfols Barrufet

Vilanova i la Geltrú

26 de març 2021.17:01h

Respondre

Molt ben descrit, Carles, tota una sublimació de l’esperit del cicloturisme.
Un record d’un parent llunyà.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.