Divendres, 5/3/2021
2921 lectures

La vacuna (no prevista) de l'avi

Sense voler-ho, Giovanni, un avi, ha estat notícia a molts diaris d'Itàlia.

No es diu Giovanni. Li van posar aquest nom per preservar l'anonimat que ell volia. Ara ja se sap que l'avi es diu Giancarlo i és de Massa, a prop de Carrara.

Té noranta-un anys, l'avi Giancarlo. Quan el van avisar per posar-li la vacuna va demanar que la seva dosi l'assignessin a una altra persona que ho necessita més. I va proposar a la mare d'un noi discapacitat perquè a ella l'hi convé molt més que a mi, va dir, ja que el seu fill depèn només d'ella. I podria ser que hi afegís: Jo vaig fent, tinc salut i no necessito gran cosa, ja he fet el que havia de fer a la vida.

El seu gest -tan generós i senzill-, però, va topar amb la burocràcia. Ni la infermera ni el metge podien accedir a la seva demanda. El protocol i les mil normes, que segur que hi són, no contemplen la generositat d'un gest admirable d'un avi. Ja se sap, en això de les vacunes, perquè passa arreu, per segons qui, aplicació estricta, per segons qui, màniga ampla i privilegis que miren d'amagar-se.

El mes de març, mentrestant, s'estrena amb xifres de vacunats més aviat confuses i poc precises i, segurament, filtrades de cara a la galeria pels poders que, en aquestes coses, al món, tots s'assemblen.

L'avi Giancarlo, no va acceptar la resposta i no es va quedar sense fer res. Va refusar, de moment, la seva dosi i va escriure al ministre del ram. En la carta li demana respectuosament que ell, ell que pot, autoritzi a fer el canvi de la seva dosi a una altra persona que ho necessita molt més i li explica les circumstàncies de la Cinzia, la mare del discapacitat.

Les coses no són tan senzilles, però, ni pels que sembla que poden. Ni a Itàlia ni enlloc. Potser caldrà crear una comissió de persones saberudes per dirimir si es pot fer el traspàs d'una dosi de la vacuna. Tot pot ser en un món burocratitzat fins a extrems demencials. Per qualsevol cosa es necessiten papers, s'exigeixen certificats, autoritzacions i, sobretot, algú que signi en un intent, es diria que desesperat, d'eludir responsabilitats . Una societat també malalta pel virus que és l'imperi de la burocràcia.

L'avi Giancarlo ha rebut una felicitació del ministeri pel seu gest. Jo no sóc un heroi, ha dit als periodistes, per haver de sortir als diaris per una cosa tan senzilla. Ara sap que la petició és en estudi i tindrà una resposta un dia o altre.

Però el gest de la seva generositat ha obert un debat a Itàlia. El cas de la mamma Cinzia no és únic. Les associacions s'han afegit a la demanda. Reclament consideració prioritària també a les persones que tenen fills o familiars dependents que no es poden valdre.

El Giancarlo no pot decidir als seus noranta-un anys passar la seva vacuna a qui creu que ho necessita més que ell. No està previst en les normes.

La Cinzia, la mare amb un fill dependent, mentrestant espera.

Itàlia, Itàlia... Europa, Europa... Món, Món...

4 Comentaris

A

Ana Rosa Martinovisky

Montbui

8 de març 2021.11:31h

Respondre

Gràcies per fer-nos conèixer aquesta història. Salut!

M

Marisol

Igualada

7 de març 2021.18:56h

Respondre

Desconeixia aquesta història, Carles Maria, gràcies per compartir-la ! Situacions paral·leles les estem vivint també al nostre petit país, pots estar-ne segur. I caldria tenir molt... Llegir més respecte per les decisions de la nostra gent gran (de tot@s els ciutadans, vaja) perquè sigui la burocràcia que s’hi adapti sense donar-hi més voltes.
Pell de gallina.

T

Teresa

6 de març 2021.07:44h

Respondre

Tenim un món de papers...

C

Carles Domenec Huddlestone

IGUALADA

5 de març 2021.07:45h

Respondre

Un cop més, el teu escrit em fa pensar i m’enriqueix el dia. Gràcies, Carles.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.