Dimecres, 3/4/2024
1798 lectures

Les campanes que distreien el desig

Remenar velles carpetes sense urgències un diumenge a la tarda, pot portar la sorpresa de trobar un retall antic de diari. De fet, guardar notícies que ens semblaven curioses o insòlites, va ser un hàbit dels anys més joves que a estones dura encara.

Tot i haver-ne llençat milers i milers en temps de pandèmia com tanta gent va desfer-se de papers i andròmines, aquest retall devia quedar perdut o potser amnistiat. És de l'11 de març del 1997. Del segle passat, doncs. Per les dades que aporta la notícia, sembla del tot creïble.

Tractarem d'explicar-la. A Itàlia –hi ha coses que només poden passar a Itàlia– el rector de la parròquia del Purgatorio de la localitat de Niscemi, a Sicília, va ser condemnat a nou mesos de presó i al pagament d'una forta indemnització (el diari parla de vuit milions de lires de l'època que vindrien a ser uns 4.500 euros d'avui), als denunciants, el matrimoni format per l'enginyer Gaetano Garacca i Rocca Garoba, mestra.

Què havia fet el rector Nunzio Sauta? Tocar campanes. Millor dit, deixar que les campanes toquessin a la nit a cada hora, com era costum abans en molts llocs, no només a Sicília.

El matrimoni va al·legar, en la denúncia que va admetre el jutjat, que el soroll de les campanes a la nit els impossibilitava mantenir les relacions matrimonials i podia posar en perill l'estabilitat de la parella. No és per riure. Ho deia la sentència de manera més explícita encara perquè parlava de relacions sexuals.

El jutge, Stefano Sorto va manar també confiscar les campanes de l'església, fet que va dividir el poble, entre els que consideraven que les campanes eren la veu de Déu que ningú ha de fer callar i els que mostraven comprensió pel matrimoni, entre els quals l'alcalde de Niscemi, el senyor Salvatore Liardo que ja abans del judici havia fet un edicte prohibint que les campanes sonessin la nit de Nadal per cridar els fidels a la missa, tot i els anys immemorials de fer-se sense cap problema. Itàlia, Itàlia...

Van ser quatre anys de batalla legal, temps que se suposa de difícils relacions pel matrimoni a causa de les campanes que encara tocaven en espera de la sentència del jutge. Període molt llarg segurament per a Gaetano i Toca, la parella, que, així i tot, van resistir sembla l'espera o els seus mals potser no eren per causa de les campanes. Tot és possible. Si les campanes tocaven cada hora de la nit i els molestaven, posava en evidència que les seves relacions eren llargues, moltes llargues... Aneu a saber si excessives. Qui ho sap! Això no ho deia el diari.

El rector com que no podia convocar els fidels a la missa a través de les campanes, com s'havia fet sempre, va prendre una decisió dràstica. Va presentar la seva dimissió al Bisbe. El seu silenci des de llavors és el mateix que els de les campanes de l'església de Niscemi. Absolut. Ningú, cap parella, podrà al·legar mai més inestabilitat matrimonial per causa de les campanes.

Itàlia, Itàlia. Sicília, Sicília. Millor riure que plorar, deien els avis al segle passat.

Altres articles de Carles Maria Balsells

2 Comentaris

S

Salvador Balcells

Igualada

3 d'abril 2024.17:32h

Respondre

A mi m’hagués agradat sentir campanes la nit de nuvis. ????

J

Josep

IGUALADA

3 d'abril 2024.12:37h

Respondre

Sembla surrealista total! Una anécdota, peró que sembla va succeir amb noms i cognoms. Molt ben detallat. No era per no poguer dormir..... :-D

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.