La tardor, i potser l’octubre d’una manera especial, ho tenyeix tot d’un altre color. A Igualada, des de fa uns anys, és un octubre solidari ple d’accions de diferents tons, tots admirables.

De l’estiu de calor desmesurada, només la memòria d’alguna nit que deixa rastre. A Santes Creus, la foscor esclatava a la plaça del monestir plena de gent que vol escoltar el mestre i el concert anunciat com un cant a la vida i a la llibertat. Sota les estrelles tot pot tenir un aire de reivindicació davant la injustícia. Per això, també n’han dit que és un concert contra l’oblit quan l’evasió de l’agost semblava estar per damunt de totes les coses.

Tothom l’anomena el mestre. Jordi Savall és, des de fa anys, el mestre. El músic universal i reconegut amb les més altes distincions. Un artista compromès quan creu que ho ha de ser com en aquest concert d’homenatge a les dones d’Afganistan, d’Iran, de Palestina, de Síria, i amb elles a tantes de tants altres països. Savall les qualifica d’heroïnes per tot el que viuen i pateixen encara que el món s’hi hagi avesat. Potser per això aquesta nit, el concert vol ser una mena de crit també contra tanta indiferència.

Concert memorable. Per les veus, la música, el lloc i les persones. Impressionants els cants de la siriana Waed, de l’afghanesa Jasmin, de la iraniana Nazanin, de la palestina Basela. I pels magnífics i captivadors sons i ritmes dels artistes refugiats - Mostafa, Sahabb, Daud, Siar, Moslem, Tarek i Farah- agrupats en el projecte Orpheus21 que Jordi Savall impulsa com una mostra més de l'acció solidària vers persones desplaçades per les guerres i les misèries humanes de tota mena.

El concert esdevingué un espectacle singular per què era i representava. I pel mestre. El mestre Jordi Savall amb la mirada profunda, la força i la saviesa. El mestre Jordi Savall que dirigia aparentment amb la mirada i com un músic més. L’acte es convertia de mica en mica en una comunió amb un públic silenciós i aviat entusiasta. S’hi era, sobretot, perquè Jordi Savall havia fet la crida. Concert contra l’oblit. Concert per la vida i la llibertat. Concert per una pau ara mateix impossible.
Jordi Savall, de qui no podíem evitar l’evocació dels seus orígens igualadins i els temps adolescents al barri de la Font Vella, a l’escola Pia -Can Colapi, en dèiem- i les hores a l’escolania amb el mestre Joan Just. Noi de caràcter sense saber ningú, llavors, que apuntava a geni i figura. Igualada el reconeix amb l'estatua al costat de l’església gran i ell honora a Igualada com el més universal dels igualadins.

Una nit a Santes Creus amb el mestre. Enmig d’un públic que omplia la plaça del monestir amb devoció i respecte. I que en cada cançó s’endinsava en els mons llunyans fins a experimentar un sentiment de solidaritat des de la música que escoltaven. Es van aplaudir llargament i moltíssimes vegades les interpretacions dels artistes. I la gent es va posar dempeus a l'acabar com un sincer homenatge.

L’estiu pot tenir nits extraordinàries que deixen rastre. Músiques de vida i llibertat. Músiques contra l’oblit. Músiques també per a l’esperança. El mestre, en acabar, des de dalt de l’escenari, saludava i somreia. Jordi Savall.

Des de fa anys, a Igualada també, la tardor esdevé una simfonia plena d’accions, de mostres i d’actes de sensibilització, una mena d’aparador de la Igualada solidària al mes d’octubre.