Dissabte, 23/10/2021
3378 lectures

Donant-se les mans

Noranta-quatre anys ell, el Fidel, vuitanta-nou ella, la Josefina, vellets, junts des d'en feia setanta. Setanta anys de vida compartida amb tot el que representa de dies de rosa i de dies grisos. De dies alegres i de dies amargament injustos. Setanta anys donen per tot perquè així és la vida.

I la sort -molts pensàvem que és una sort- ha volgut que morissin junts -un fet que no es dona gaire- en la mateixa habitació blanca de l'hospital Igualada on eren ingressats. Morir donant-se les mans. Si hi ha morts dolces i boniques, tal vegada aquesta en sigui una.

Dos vellets encarant el gran viatge després d'una llarga vida, juntes les mans i tancant els ulls, primer ell i poc després ella. És, segons com es miri, una mort perfecta. La que potser moltes parelles que s'estimen i s'han estimat tota la vida, desitjarien, si triar fos possible. Té un punt final d'història d'amor i tanca amb un alè de romàntic el camí que han compartit d'una llarga vida amb mil alegries i mil vicissituds -algunes de dolorosíssimes com la pèrdua de dos fills en edat jove- que deixen rastre i tristesa per sempre.

I tanmateix, amb els dos taüts al peu de l'altar, tots dos ben a la vora, haurien estat contents d'una mort com aquesta. Amb gent estimada i amiga acompanyant-los i "El cant dels ocells" i l'adagio d'Albinoni donant-los la benvinguda al temple. I aquest silenci fratern en una hora de respecte, plena de pensaments i records i o de pregàries íntimes.

Octubre s'acaba i les fulles cauen grogues com totes les fulles grogues de la vida. Noranta-quatre anys, ell. Vuitanta-nou, ella. En sortir de l'església, el vell xiprer i les oliveres de la placeta semblen mirar els dos taüts de fusta, l'un al costat de l'altre, en una estampa que té molt d'estampa tendra. Un sol de tardor dona també el condol com ho fa la gent en aquesta hora de llum encara no difusa.

Que lluny i borroses queden aquelles voltes al velòdrom del Xiperet, del Fidel dels anys joves, mentre el públic l'encoratjava i l'aplaudia, o les arribades a la Rambla després de molts quilòmetres de cursa ciclista. I que lluny també les hores lentes de la Josefina, les hores tan pacients de logopeda, durant anys i anys, ensenyant a vocalitzar una paraula, i una altra i una altra, i tantes com facin falta, amb un somriure dolç sempre com a premi en cada millora de la pronúncia.

Imatges, aquestes i tantes altres, lligades a la memòria de cadascú, mentre el mossèn feia un sermó de records, de consol i d'esperança.

El cementiri vell d'Igualada, els acollirà a tots dos, des d'avui. L'hora vol ser trista i és alhora joiosa perquè és un final tendre que molta gent potser voldria. Donant-se les mans de manera eterna.



 

13 Comentaris

N

Núria Noguera

Igualada

25 d'octubre 2021.14:37h

Respondre

Moltes gràcies Carles per aquestes precioses paraules. L’escrit és acertat i d’una gran sensibilitat. La vostra família i la nostra han estat sempre a prop. Amb poques paraules descrius... Llegir més l’estima que la meva mare sentia pels seus alumnes. Estimava tots els nens i estava convençuda de que, ademés de amb tècnica, era amb amor que s’els ajudava a avançar. El meu pare, no parava de xerrar amb qui se li presentava al davant. Era un interés real. Els dos estimaven la vida i les persones, el meu pare d’una manera vital i la meva mare d’una manera molt dolça. Gràcies Carles per com ho expliques.

M

M. Rosa Poncell

Igualada

25 d'octubre 2021.10:18h

Respondre

Moltíssimes gràcies Carles M. per les teves paraules dedicades a la Josefina i al Fidel.És exacte, preciós el que dius i també expresa l’estimació de les nostres famílies. Dir-te que em... Llegir més sento acompanyada i això és un grand consol. Gràcies

C

Carles

Igualada

25 d'octubre 2021.09:13h

Respondre

Un cop més, Carles, has encertat a la diana. M’has fet pensar i gairebé plorar. Gràcies.

R

Rosa Soler Castells

Vilanova del Cami

24 d'octubre 2021.15:05h

Respondre

Precios i emotiú!!!

P

Pere Balcells

Igualada

24 d'octubre 2021.13:59h

Respondre

Un article molt ben escrit, per acomiadar aquesta gran parella que ha tingut la sort de viure molts anys junys , segurament com un matrimoni molt ben avingut, malgrat que les circumstàncies de la... Llegir més seva vida també han hagut de viure períodes molts durs com les morts dels seus fills.

M’encanca com escriu en Carles Maria Balsells, la seva facilitar d’expressar sentiments, de construir paraules que formen aquestes frases amb tanta expressió que arriben tant fàcilment al nostre cor...

Descansi en pau aquesta formidable parella...

I

Isabel cubi montfort

Igualada

23 d'octubre 2021.19:28h

Respondre

Es extraordinari com escriu amb una senzillesa, poetica que fa emocionar a tothom que la llegeixi.
I ajuda a meditar molt .
Gracies per aquestes ratlles .

F

Francesca Castells Solà

Igualada

23 d'octubre 2021.18:31h

Respondre

Un parell de vides que suposo que a molts ens agradaria tenir per nosaltres, que al cel siguin tots dos (que són un )

X

Xavier Sala Gaudier

TERRASSA

23 d'octubre 2021.18:22h

Respondre

Com sempre preciós l’article d’en Carles Balcells,és una maravella de sentiments de vida.

M

Melitón i Fina

S.Vicens de Castellet

23 d'octubre 2021.17:11h

Respondre

Les lagrimes que ens han costat llegin aquesta dedicatoria; ens consola el fet de lo que voldriem per nosaltresi Ojala “ALGU” ens escolti.

M

Mercè Noguera Ribalta

Vilanova del Cami

23 d'octubre 2021.16:08h

Respondre

Gràcies Josep Maria per les teves línies,sempre encertades, es fet totalment la redacció de les seves vides,et reitero les gràcies!!!!

E

Elena

Igualada

23 d'octubre 2021.14:57h

Respondre

Quin escric més maco Carles. Han marxat d’una manera molt romàntica. Els que ens quedem aquí els trobarem molt a faltar.

J

Jose M. Planell

Agramunt, Lleida

23 d'octubre 2021.14:16h

Respondre

La nostre familia els va estimar molt ja que en van ser part duran uns anys que que la malaida mor s’enporta el seu segon fill.
La nostre relacio emb ells sempre va ser fins el dia de la seva... Llegir més mort com familia i avis del seu net.
Sempre estaran en el nostre record.
Que descansin emb pau.

M

MARAVILLAS GARCIA-CUERVO MAURA

PALMA DE MALLORCA.

23 d'octubre 2021.13:52h

Respondre

Impresionante !! CUANTO AMOR !! Que Dios los tenga también unidos para siempre en la eternidad

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.