Dimarts, 18/10/2022
2783 lectures

L'habitació de la Sandra

Quants somnis amaga aquesta habitació ara fosca? Quants insomnis? I quants no res, potser, també? Hi ha vides inescrutables. Mai sabrem la profunditat ni el camí d'aquestes hores llargues de cada dia. Les hores en què ella dorm o descansa i els ulls a vegades, al mínim moviment, se li obren clars.

Fa anys que per la Sandra aquesta habitació és el seu refugi. Anys que es fan eterns, postrada pel càncer que li van diagnosticar ara en fa cinc i amb pronòstic de vida curtíssima. I, tanmateix, junt amb la deficiència que l'acompanya denéixer, ella dirigeix aquest món captivador que va creant i marca els tempos del seu dia a dia. N'ha fet quaranta-nou d'anys, la Sandra.

La Sandra s'ha despertat no fa gaire i ens allarga la mà amb un somriure. No ens coneix, però ha somrigut en veure com la mare ens ensenyava la seva habitació màgica. Banderoles de colors –el rosa, el groc, el blau cel, el verd, el vermell, el taronja...–, a tot el sostre perquè ella va voler i va ajudar a posar-les quan encara podia. Una mena de simfonia bigarrada i densa. També dibuixos retallats en paper a banda i banda i figuretes que omplen tota l'estança. La calaixera esdevé una mena de museu de les coses que li agraden i li fan companyia

Sota els llençols blancs, descansa hores i hores la Sandra. Dies i dies. No diu paraules, no n'ha dit mai. Algun so inintel·ligible i, segons com, un somriure. Avui ha somrigut i ens ha allargat la mà. I la mare ha estat contenta. Hem mirat l'estança que no havíem vist mai i la llum quedava gairebé amagada enmig de les banderoles i papers que pengen i omplen l'habitació blanca.

Lloc sagrat per a la Sandra, la seva cambra de nena dolça, de nena impossibilitada que es mou ben poc. La medicina té límits i no sempre pot fer miracles. La naturalesa, però, aquesta vegada guanya i allarga una vida de temps durament pronosticada. Avui ens ha regalat un somriure sense paraules com un present preciós d'un octubre que torna a ser càlid.

La Sandra no pot escoltar el que diem de la seva habitació fascinant. Ens meravella sobretot que hagi estat ella la que ha volgut i vol que sigui tan màgica. Potser, qui ho sap, perquè el seu és també un món màgic no a l'abast dels altres. Tots els colors i totes les formes de papers retallats, penjant al sostre, li fan companyia cada hora. I el silenci també. Aquí no hi arriba cap soroll del carrer. La casa és una gran casa i pels finestrals es pot veure el cel i la muntanya.

Fa temps, quan encara sortia i amb dificultat caminava, li van fer una exposició de fotografies de les seves pedres pintades. Pedres pintades a mà, una a una, per la Sandra amb tots els colors que a ella li agradaven. Ara, omplen parets de la casa i en els prestatges hi ha les pedres que conserven tots els colors que la seva ànima projectava.

La Sandra descansa i dorm a estones. Uns menuts juguen, a la vora, amb els jocs amb què els menuts juguen ara i també amb els que l'àvia els hi prepara de manera creativa. La vida segueix. Al carrer la gent pren la tarda i passeja. Alguns fan encara el cafè en una taula del bar de la cantonada.


Altres articles de Carles Maria Balsells

11 Comentaris

M

Marisol

Igualada

25 d'octubre 2022.18:14h

Respondre

Veient el final... realment reflexiu. Mentre quedem amb amics i coneguts (importantíssim a la vida !) en tantes i tantes llars hi ha una lluita constant embolicada d’amor veritable. ... Llegir més Admiració per la Sandra i la seva família just al rovell de l’ou de la ciutat !!

F

Francesc Rossell

Igualada

20 d'octubre 2022.09:36h

Respondre

Delicadesa d’uns mots. Delicadesa d’una ànima. Un espai màgic. Unes paraules inoblidables.

P

Pedromari Pertika

Igualada

19 d'octubre 2022.20:13h

Respondre

Carles, una preçiositat el teu escrit.
Conec a Sandra desde que va neixa
.Uns meses avans que el meu fill Aitor
Ana, la habitaçió de Sandra i el escrit de Carles , un regal per tú....

M

Manel i Assumpció

Igualada

19 d'octubre 2022.13:53h

Respondre

Emocionant, colpidor, de gran estima i sacrifici per amor, de tota una vida d’entrega i dedicació vers la Sandra i una gran sensibilitat, per part teva Carles M. per ... Llegir més explicar-ho.

M

M Engràcia Olivé Ribas

St Joan Despí

19 d'octubre 2022.12:27h

Respondre

Colpidor i emotiu escrit.
Qui sap, si és, aquest mon màgic el que l’hi fa companyia.. el que l’hi proporciona aquest alè de vida que encara té la Sandra

X

Xavier Sala Gaudier

Terrassa

19 d'octubre 2022.10:16h

Respondre

Precios i emotiu article.
Enhorabona

M

Martí

Igualada

19 d'octubre 2022.09:56h

Respondre

Un escrit molt emotiu, ............. Gràcies, Carles per compartir-lo.

M

Maria

Montcada

18 d'octubre 2022.21:14h

Respondre

He tenido la suerte de conocer la Sandra,bastante tiempo ,maravillosa nena, agradecía a su manera cualquier gesto de cariño que le diera ,le mando un beso,

A

Anna Vila

IGUALADA

18 d'octubre 2022.19:29h

Respondre

Carles: ningú podia descriure millor que tu l’habitació de la Sandra i la màgia que l’envolta. Escrits com el teu fan molta companyia en moments com aquests que estem vivint. Gràcies.

N

Nuria

Barcelona

18 d'octubre 2022.18:48h

Respondre

Un escrito sumamente emotivo,conozco a Sandra desde hace años, cuando pintaba piedras en Altafulla junto a Anna su MADRE quien ha luchado y divertido con su hija, en grado sumo. Gracias!!!!!

S

Salvador Balcells

Iguamlada

18 d'octubre 2022.18:23h

Respondre

Enhorabona per l’escrit.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.