Dimecres, 1/9/2021
3364 lectures

Lladres d'estalvis

No és cap història de festa encara que ens l'hagin explicat en una tarda de festa.

Ho van aprendre dels pares i, per això, van decidir fer-ho ells també. Una llibreta per cada nét en néixer, on posarien uns diners -no molts, però cada mes sumen, diuen- fins que tinguessin divuit anys.

Ens ho comenten aquesta tarda tot prenent una orxata al mig d'una Rambla mínima i tristament guarnida de festa major. Una festa major amb les incoherències que potser la gestió d'una pandèmia com aquesta imposa. Era una il·lusió -asseguren- cada vegada que ingressaven els diners.

Segurament també, una esperança a les seves esperances en cada nét i néta que naixia fins a tenir-ne una bona colla. Són avis -àvia i avi- que, com tants, han projectat una estimació infinita en cada nét que veuen créixer.

Mes a mes, any a any, fins que cadascun dels néts en fes divuit, fins avui no han fallat ni una vegada. Un repte més en la seva vida plena de sacrificis. Se'ls estimen a tots de la mateixa manera i per a tots és igual l'aportació que, sense que els néts ho sabessin, cada mes els feien.

Primer eren estalvis del treball, ara ho són de la pensió. Mai han estat diners fàcils. Però estaven contents de poder-ho fer. Pensaven sobretot en els estudis, però també per si arribava un imprevist a la vida dels joves.

En el moment, però, de disposar els diners pels néts, els hi han dit que s'han de deduir uns impostos. Mai havien estat advertits abans per l'entitat que era d'estalvis i ara és una financera més que ha oblidat els seus orígens i a la gent estalviadora per la qual en realitat va ser creada. La pantalleta dicta les normes i de res serveixen les queixes.

De l'estalvi acumulat pacientment durant divuit anys, els han tret una bona piconada i els ha fet mal, sobretot, per la ignorància i perquè eren diners que ja havien pagat els seus impostos tant en el treball abans com en la pensió ara.

Quan ens ho expliquen discretament i en veu més aviat baixa, se'ls dibuixa la decepció en els ulls i en la cara. Són bones persones. I han esperat i esperen amb il·lusió que cada net vagi fent els seus divuit anys. Fa poc que han celebrat els primers i la festa del lliurament dels estalvis no ha estat tan completa com esperaven i potser havien somniat un dia.

Han tractat de raonar-ho a la néta i al nét que han fet els divuit anys. Una explicació difícil. I més difícil encara d'entendre. Però hi ha lleis i fets consumats i inapel·lables. I abans de fer el traspàs ja els han deduït uns diners, estalviats amb la suor d'uns avis que, com tots, volen el millor pels seus néts. És com si ens els haguessin robat en nom d'unes lleis injustes, lamenten.

I, saps? Una néta -ens parlen amb una certa torbació- després d'escoltar-nos, de donar-nos emocionada les gràcies i de fer-nos un petó, ens ha preguntat:

Així, avi, l'Estat també és un lladre?

Altres articles de Carles Maria Balsells

5 Comentaris

J

Josep

Igualada

3 de setembre 2021.14:03h

Respondre

Tota la vida el ahorrador ha
tingut les de perdre, a veure de on pot treure el diners l’ estat , dons del ahorrador , perque el que a viscut la vida i sel ha gastat tots , no en poden treure ,... Llegir més manera dels qui han horrat , no hi doneu mes voltes es i ha sigut sempra aixis

M

Marisol

Igualada

3 de setembre 2021.11:37h

Respondre

Gràcies pel regal de deixar-nos llegir coses tan boniques. I realment mirant enrera costa d’entendre com s’ha pogut arribar a aquest punt en destruir tot el que pas a pas i -com tu dius- amb... Llegir més molt d’esforç les generacions que ens han precedit van aconseguir per a nosaltres i els nostres fill@s/nét@s. Només se m’acut com a explicació la idea que el capitalisme és un depredador sense entranyes i sense límits. Ens penedirem -i molt- de no haver frenat a temps.

A

Antoni Riera

Òdena

3 de setembre 2021.09:57h

Respondre

Article excepcional. Anyoransa, tendresa, canvis de costums i valors, resignació rebel, sense caure en allò de “qualsevol temps passat fou millor”. Reblat tot en la darrera pregunta, on la meva... Llegir més resposta personal es: si nena, l’estat també ho es. Felicitats

A

Antoni Miranda Pallarès

Sant Martí de Tous

1 de setembre 2021.17:57h

Respondre

Efectivament Carles M., les entitats financeres sempre volen tenir raó. I, un pessic d’aquí i un altre d’allà, ja en tenen per augmentar-se el sou -els de dalt de tot- i enviar sl carrer a un... Llegir més munt dels d’abaix. Sempre emparant-se amb la lletra petita.
Els avis, son molt bones persones i per això els han robat.
L’escrit que has fet, resumit, hauria de servir per que tots els avis fessin una reclamació al Banc d’Espanya. A copia de reclamar, al final se’n sortirien i els retornarien els imports deduïts, i potser amb interessos i tot.

C

Carrles Domenec Huddlestone

IGUALADA

1 de setembre 2021.07:07h

Respondre

Un 10, com sempre. Segueixes donant-nos petites satisfaccions matinals. Sempre endavant.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.