Divendres, 22/12/2023
2081 lectures

Moments i moments (Nadal era lluny encara)

Els moments que poden donar un sentit a la vida arriben sense avisar. Poden ser breus en el temps i profunds i llargs pel que signifiquen i per la petjada que deixen. No esperen els dies de Nadal quan semblen obligats i de vegades poden ser més aviat postissos.

Era quasi mitjanit quan es va arrecerar al costat del pare i va reposar el seu cap a la falda. Ho va fer com l'infant, com el petit príncep que ha estat sempre.

A tele, un cantant melòdic s'havia atrevit en una bella interpretació d'una havanera. La pau planava a l'estança. El pare va acaronar-li els cabells suaument, una vegada i una altra. El temps ja no comptava i semblava que la nit tenia les calideses més humanes.

La música es diluïa, a poc volum, en altres cançons de nostàlgia. Potser per això els pensaments van volar i el transportaren a imatges d'una vida que tenia a la vora, tan recollida, amb els ulls mig tancats i plenament confiada.

La mare al costat s'ho mirava fent veure que no s'ho mirava, discreta, com si no volgués trencar aquell instant inesperat.

La nit podia ser llarga perquè llarga i plena ha estat vida del noi a qui havien pronosticat poca vida al costat d'altres presagis. Hi havia tantes estampes que passaven nítides pels ulls, ara, del pare que semblava impossible que poguessin conservar-se, una a una, amb la fidelitat que les mirava. Silencis secrets, potser, en cadascú dels tres que eren a la saleta gairebé a la penombra amb la llum d'una làmpada discreta i el de la pantalla de la tele. El fill, la mare i el pare.

El miraven i l'acaronaven com sempre perquè l'estimaven amb una estimació infinita. I aquest instant d'ara el vivíem plenament. Sabien des del primer dia que cada moment era únic i així tractaven de viure'l. Bell i profund com tantes i tantes vegades.

I més que el camí d'un itinerari, els emocionava pensar que tantes persones l'estimin, tantes com abraçades rep i regala en una petita ciutat que acull, sovint, el miracle.

Van deixar que les preguntes i els interrogants volessin perquè la nit a fora era estrellada. No calen respostes de vegades. La felicitat pot ser un trosset de silenci i sentir-se un al costat de l'altre. No es va adormir el fill, tot i que tancava els ulls quan sentia als cabells les carícies.

Va passar la mitjanit i el concert es va acabar i arribava l'hora d'anar a descansar perquè el dia havia estat un dia ple de vivències, d'emocions i de paisatges amb gent amiga. Un dia per recordar. Llavors va ser quan el pare es va adonar que una llàgrima amagada li feia també companyia. Una només que potser valia per a tota una vida, qui ho sap!, i la tenia, ara, arrecerada al costat amb una tendresa i bondat infinita. I es va commoure.

I va pensar, una vegada més, que hi pot haver brins de felicitat en moments que arriben sense avisar. Perquè hi ha moments i moments. Hores i hores. Nits i nits. De tots els colors i a totes les cases.

Nadal era lluny encara.

Altres articles de Carles Maria Balsells

6 Comentaris

J

Josep Maria Vergés Prat

Igualada

5 de gener 2024.11:57h

Respondre

Es molt d’agrair tanta tendresa Carles! rebeu els millors desitjos de la meva família

M

Manel i Assumpció

Igualada

2 de gener 2024.13:40h

Respondre

En aquest escrit tant intimista, per les coincidències i circumstàncies de la vida ens hi hem sentit completament identificats, com si formés part de la nostra pròpia vida.

T’estem molt ... Llegir més agraïts Carles M., per fer-nos aflorar sempre aquests sentiments amb els teus escrits que ens fan emocionar.

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

24 de desembre 2023.12:38h

Respondre

Els pares estimen els seus fills amb un amor infinit. No sé descriure’l com tu aquest amor, Carles. El que sí sé, però, és que és infinit.
BON NADAL!!!

М

Маryna

Igualada

24 de desembre 2023.00:37h

Respondre

Em va tocar l’ànima, em va transmetre sentiments molt sensualment

J

Jaume Ferrer Piñol

Igualada

23 de desembre 2023.12:26h

Respondre

Et vaig dir fa poc -en una de les teves visites personals- que no sempre contestaria els teus articlets. Que potser semblaria ”un conveni”, que no ho és pas. Però avui no me’n ser estar. Som... Llegir més a tocar de Nadal, i el teu articlet ”una pura delícia”. Com sempre... un articlàs! I les festes que arriben són les que es viuen, tan íntimes, en el cor. Feu-nos a la meva esposa i a mi, un raconet, doncs, en el vostre cor.
En el dia de l’estampa que va propiciar l’article, dius que no havia arribat encara Nadal. Ara, tampoc, Però ja és aquí... Demà. Pare... i fill! Una llàgrima, Només una! Però quina llàgrima...! I la mare, ben a prop, frenant potser les seves, no sabem si llàgrimes mudes, però certes, presents. Amb un fill -sentint-se protegit i estimat- dels seus pares-... quin bell quadre!!.
Jaume i Maria Teresa.

À

Àngel Farré Carulla

Montmaneu

22 de desembre 2023.19:42h

Respondre

Com sempre excel·lent.
Molt bones festes !!!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.