De vegades, hi ha persones que sense voler esdevenen singulars i admirables. Respiren una mena de felicitat contagiosa. Potser és que es miren el món i la vida d'una altra manera. No necessiten gran cosa per viure. Aire pur de la muntanya, silencis immensos, unes quantes ovelles i somnis infinits. És tot, sembla. I s'han organitzat la vida i les ambicions diferentment perquè ser pastor pot anar més enllà d'un ofici antic i necessari encara.

Un pastor, als ulls de molta gent, és només un pastor, una feina ínfima. I, tanmateix, pot ser un camí per a l'aventura de la vida tot trepitjant les valls i les muntanyes i els boscos, i resseguir voreres de rius amb les ovelles. No és una quotidianitat bucòlica, com podria creure's. Ben al contrari. Si es mira de prop es pot passar molt fred, molta calor, tenir obstacles imprevistos i quasi sempre una precarietat que molts titllarien d'angoixosa.

Aquest pastor que va deixar la petita ciutat on vivia, coneix ara rierols i senders, i també molts boscams als entorns de les grans ciutats. Coneix i té nom per a totes les plantes i les herbes. I quan mira el cel, tradueix els grisos i els negres, els vents i la pluja. Ha trepitjat la neu moltíssimes vegades al davant del seu ramat que amb xiulets i codis el creu i segueix amb l'ajuda d'un gos fidel. I ha passat més d'una nit cercant una ovella perduda fins que l'ha trobada.

Ha experimentat les tempestes, els trons que ressonen i la dificultat d'arrecerar-se i ha despertat amb els matins més bells que pot regalar la natura. I això, estius, tardors, hiverns i primaveres amb el ramat sempre a la vora. Es guanya la vida amb allò que li agrada que és una sort sempre.

En bicicleta ha recorregut gairebé tot Europa. El darrer viatge que ens explica aquesta tarda de desembre, ha estat durant tres mesos de calorós estiu. Més de cinc mil quilòmetres pel nord de Catalunya, França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Hongria, Romania... Pedalar sense presses, mirant el paisatge, parlant amb la gent que troba i amb hores llargues amb els pensaments com a companyia, dormint a la rassa, o en un alberg si plou, i fent-se el menjar sota qualsevol arbre, no està a l'abast de tothom. Vol una força d'esperit i una filosofia vital que no és en els llibres.

Va aprendre l'ofici -després dels seus estudis i de fer treballs socials delicats- al costat d'un vell pastor a les muntanyes pirinenques, a més de dos mil metres, per descobrir-ne i saber-ne els secrets. Ara, moltes vegades, li demanen xerrades i conferències perquè en certa manera ha estat un revulsiu i ha buscat nous camins i ha establert sistemes de cooperació entre pastors i d'ajuda als que comencen. Les dona sempre de manera amena i planera i rep aplaudiments. Li diuen mig de broma, mig seriosament que és un pastor mediàtic perquè a vegades surt a la tele i l'entrevisten a la ràdio. Ell sap, però, que és només pel fet, no sempre comprés, d'estimar un estil de vida que voluntàriament ha elegit.

Avui, és a ciutat perquè ha vingut a veure la mare que envelleix com tantes mares envelleixen. Mirant des de lluny el fill, sabent-lo content i això sempre omple a una mare. El fill pastor que, quan no és amb el ramat d'ovelles, va amb el seu furgó que és un habitatge mínim i on ho té tot, perquè poca cosa necessita. Ens parla de nous projectes, de viatges en bicicleta i potser, un dia, d'escriure un llibre. Ben mirat, encara que ell no ho digui, la seva vida és una gran aventura.

Admirable, Edu, pastor humil i feliç. I molt valent. El seu pare deu somriure.