Dimarts, 15/2/2022
3907 lectures

Viure sense cita prèvia

Hi va haver un temps en què la gent vivia sense cita prèvia i vivia més feliç. Anava als llocs oficials i afins i no li preguntaven, gairebé abans d'entrar, si té cita, i li donaven primer el bon dia. No li exigien rentar-se les mans, ni mantenir una distància exagerada, tot i la mascareta i la separació de les mampares de vidre o de plàstic.

Hi va haver un temps en què la gent vivia sense cita prèvia. Alguns asseguren que no tornaran mai més aquells temps. La gent no estava tan crispada i fins i tot somreia a vegades darrere una finestreta, a un cantó i a l'altre. La gent s'entenia més fàcilment, sense haver de repetir més d'una vegada el, perdoni, no entenc el que em diu, i notar una certa intemperància en la persona que l'atén quan ha de repetir l'explicació que potser continuarà sent en bona part inintel·ligible.

Hi va haver un temps en què la gent vivia sense cita prèvia. Hi havia errors, errors humans, naturalment, però no era com ara que l'error és del súbdit sempre, que no sap gran cosa de normes i de lleis i que, a més, no porta el document adequat entre els molts que porta, per si de cas. Hi ha qui, amb un sentit particular de l'humor i la ironia, duu en una carpeta, encara que només sigui per una consulta, el certificat de les tres dosis de vacuna, el document d'identitat, el llibre de família, el certificat de naixement, el carnet de conduir, la declaració de renda dels cinc darrers anys, l'extracte del compte corrent, certificat d'empadronament, l'última analítica de l'orina i potser algun més, per temor que el resultat de la cita prèvia se'n vagi en orris per falta d'algun paper.

Hi havia un temps en què la gent vivia sense cita prèvia. No feia falta accedir, gairebé per tot, a pàgines web complicades, a les que ara dirigeixen tothom sense massa miraments i de manera obligada i en les quals molta gent es perd. Algunes d'aquestes pàgines, si es poden obrir, és una sort.

Hi havia un temps en què la gent vivia sense cita prèvia. Trucar al telèfon d'un estament o afins no era cap aventura ni pèrdua de temps exagerada. Hi havia qui despenjava i responia de manera cortès. Ara, un contestador de veu mecànica diu que cal prémer uns números, sense poder parlar-hi ni una paraula, i fa esperar llargs minuts per confirmar que tot està saturat i que es torni a trucar perquè es repeteixi la mateixa història moltes vegades, fins a desesperar al més pacífic dels súbdits.

Hi havia un temps en què la gent vivia sense cita prèvia. Podia anar al metge i la infermera l'atenia i al cap d'una estona, al mateix metge o metgessa de sempre, li podia explicar el mal, cara a cara. La gent sortia fins i tot contenta i amb la recepta a la mà quasi sempre. Ara, en molts casos, cal esperar una trucada a casa, amb la impaciència i el neguit que suposa.

Hi havia un temps -alguns diuen que no tornarà mai més- en què la gent vivia sense cita prèvia. La vida era, o potser només ho semblava, més senzilla i propera, fins al punt que algun súbdit va arribar-se a creure que podia ser també ciutadà amb tot allò que representa ser-ho.

Ens conten, però, tants casos amb exemples de gent enfadada i que vol tornar a viure sense cita prèvia, que la por que aquesta manera de fer i de relació quedi arrelada, com si fos, verdaderament, un progrés -i com tanta gent pronostica amb angoixa- fa, senzillament, pànic.

Vivim en una societat malalta. Cada dia més malalta. Això sí, amb cita prèvia.


Altres articles de Carles Maria Balsells

8 Comentaris

M

Marisol

Igualada

24 de febrer 2022.23:39h

Respondre

És realment molt trist que tot aquest tema estigui afegint tants i tants nervis a una vida que ja de per si no és fàcil per a ningú. Hi ha persones (funcionaris, administratius, metge,... Llegir més infermeres,...) que mantenen/mantenim el tracte humà amb una gran vocació de servei, però... en paguem un preu força alt en termes de salut, pel gran esforç de lluitar per minimitzar l’automatització de tot el sistema.
Un gran escrit com sempre, Carles. Gràcies

s

subdit sumís

odena

23 de febrer 2022.13:08h

Respondre

feia molt temps que no llegia quelcom tan encertat o al menys que coincidís amb el meu pensament i els de casa. Hem imprès l´article per ensenyar-lo a la resta dels de casa i guardar-lo -oh !!! - ... Llegir més quin crim gastar paper poguen tenir-lo als llims del nuvol? pero jo, desconfiat de m,i i ademés no tinc cita previa... m´hen asseguro...no sigui que aquesta máquina el xucli i em desapareixi com ha fet amb el primer comentari.

s

subbdit sumís

Odena

23 de febrer 2022.11:42h

Respondre

Si no fos per que tot el que expliques es ben veritat i ben trist et felicitaria sincerament per l´inginy iel retrat exacta que fas de la actual sistema? DE TREVALLAR?

P

Purisima Marti

Sta Margarita d Montbui

23 de febrer 2022.09:28h

Respondre

Molt encertat tot li que escrius
I que be que escrius
Gracies

M

MONTSE

IGUALADA

22 de febrer 2022.17:24h

Respondre

QUIN ARTICLE MES ENCERTAT!!!!!, TANT DE BO POGUESSIM DIR QUE AIXÒ DE LA CITA PRÈVIA S’HA ACABAT, PERÒ CREC QUE HA VINGUT PER QUEDAR-SE, JA ELS HI VA BE A TOTS ELS FUNCIONARIS, TREBALLADORS DE LA... Llegir més BANCA , ETC ETC, MENTRE LA GENT NORMAL I CORRENT SEGUIM TREBALLANT I AGUANTANT TOTS AQUESTS IMPEDIMENTS, PERQUE PER MOLTA GENT EL NO PODER ACCEDIR AL BANC EN HORARI DE CAIXA I HAVER DE FER ELS TRÀMITS ON-LINE LI SUPOSA UN PROBLEMA, TANMATEIX LA GENT QUE VOL ACCEDIR A FER UN TRAMIT A L’ADMINISTRACIÓ, TAMBÉ ES UN PROBLEMA, MOLTA GENT NO SAP QUE ES UN CERTIFICAT DIGITAL O COM FER-LO SERVIR, O COM DEMANAR-LO I PER FER-HO HAS D’ANAR A L’ADMINISTRACIÓ, DEMANAR CITA PREVIA, .... TOTAL ES UN PEIX QUE ES MOSSEGA LA CUA.

j

josep

igualada

14 de març 2022.17:00h

HI HA FUNCIONARIS QUE TREBALLEM DE CARA AL PUBLIC, AMB AMABILITAT, ENTREGA I AMOR PER LA FEINA. I SOBRETOT DURANT LA PANDEMIA HEM REBUT EL SUPORT I AGRAIMENT DE MOLTA GENT.
NO POSEU A TOTHOM... Llegir més AL MATEIX SAC, SIUSPLAU

J

Joan T.

IGUALADA

21 de febrer 2022.08:18h

Respondre

Molt encertat, Carles. En un banc –abans amb seu al Vallès- van encoratjar-me per agafar un tiquet quan no hi havia ningú més al pati d’operacions. “És per registrar-ne l’entrada”, va... Llegir més justificar l’empleat.
En el de l’”estora”, sense servei de caixa, és més fàcil fer-hi un cafè si vols (home, suposo que has de ser client) que demanar un talonari. Fins i tot per recollir-lo et pregunten si has demanat hora.
Per no dir les innombrables cues ateses per un sol empleat. Fa temps que s’ha perdut l’amabilitat , el que s’actués en grup, no en illes separades, per alleugerir la corrua de gent, esperant, desesperant moltes vegades, a més ara gràcies a la covid (que bé que els ha anat!) sota el sol o el fred del carrer.
Tanmateix la culpa és nostra. Som com xaiets i així ens tracten, de ximples.

M

Manel i Assumpció

Igualada

19 de febrer 2022.14:09h

Respondre

Ben cert Carles M., moltes vegades sense solucionar el tema, per no poder-ho fer directament.
És molt trist I desesperant !!!, cada vegada vivim en un món en que les coses es fan més... Llegir més difícils.https://drive.google.com/file/d/1ooRX2XG2sUZjOpyFXpHQXyU3kO0KvFN1/view?usp=drivesdk.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.