La constant i progressiva evolució tecnològica està transformant la societat fins al punt que la línia que separa el món virtual i el món físic és cada cop més estreta. Un dels objectius a curt i mitjà termini és tombar aquesta barrera que separa els dos mons, i permetre la creació i manteniment de mons digitals; on les persones, els objectes i l'entorn puguin interactuar de forma immersiva, fiable i segura.

La recent pandèmia ha canviat la percepció, l'ús i la manera de consumir la tecnologia. La societat s'ha vist forçada al canvi, a sortir de la seva zona de confort i a incloure i acceptar els avenços tecnològics en el seu dia a dia i en les seves rutines. A més a més, la implantació del treball en remot ha fet que moltes empreses s'hagin vist immerses en un procés d'adaptació i transformació on la computació al núvol ha tingut un paper fonamental. Permeten i oferint tots tipus de recursos computacionals i serveis mitjançant Internet.

Els mitjans de comunicació van plens del mot metavers. Tot i que aquesta idea encara pertany als relats de ciència-ficció, a poc a poc ens anem acostant per fer-la realitat. Aquesta crisi pot actuar de catalitzador; impulsant i accelerant la tecnologia per evolucionar cap aquesta fita.

El concepte metavers aporta nous paradigmes i reptes que hauran de resoldre els enginyers del present i el futur. Des de la perspectiva de l'internet de les coses, la idea bàsica és que cada objecte físic del món real estigui equipat amb sensors que el connectin al món virtual. Aquest sensors han de tenir la capacitat de transmetre i processar informació en temps real. El paper de la intel·ligència artificial és crucial en aquest context i haurà de dotar aquest món virtual de capacitats ambientals i de resposta. On a partir de la recol·lecció i anàlisis de dades i patrons; els ambients i els ecosistemes puguin interactuar amb les persones i viceversa. Nogensmenys, el camp de la ciberseguretat, que té el deure i l’obligació de garantir la protecció, seguretat i autenticitat de tots els integrants d'aquests mons digitals.

Les capacitats d'aquest futur pròxim i del metavers no només exigeixen del desenvolupament de tecnologia relacionada amb la realitat virtual, o millores en l'àmbit de la ciberseguretat, i la intel·ligència artificial sinó que també els servidors i les infraestructures tenen un paper en aquesta partida. Quan ens imaginem aquests mons digitals, no podem oblidar-nos del fet que necessitem màquines reals que produeixen aquests ambients i puguin executar aquestes intel·ligències artificials, i suportar aquestes interaccions massives. Per tant, l'optimització, sostenibilitat, configuració i manteniment dels servidors físic i recursos al núvol determinaran la viabilitat, capacitat i integritat dels mons digitals.

Els estudiants de la branca d'informàtica al Campus Universitari Igualada-UdL reben una formació que els habilita com a professionals capaços de desenvolupar aplicacions i serveis centrats en l'usuari, i també els atorga la capacitat per decidir i dissenyar la infraestructura, operacions i recursos necessaris per desplegar i mantenir aquestes aplicacions i serveis. Aquesta formació combina les tecnologies de virtualització, els sistemes operatius, l'administració de servidors i el desplegament de plataformes i serveis al núvol. Per consegüent, els acredita per dissenyar i administrar serveis i aplicacions que puguin explotar el potencial del metavers. No sols això, també de desplegar, millorar i optimitzar les infraestructures actuals per permetre la transició de l'era digital a l'era meta.

Aquesta formació està relacionada amb la recerca que desenvolupa el grup de computació distribuïda (GCD) de la Universitat de Lleida (present al Campus Universitari Igualada-UdL). Una de les línies de recerca del grup se centra en l'optimització dels recursos físics i virtuals per desenvolupar arquitectures al núvol que garanteixin un ús eficient, elàstic i sostenible dels recursos. Per fer-ho s'investiguen mètodes per garantir la qualitat d'aquests serveis d'acord amb diferents mètriques i polítiques relacionades amb el rendiment, el cost, la fiabilitat i la disponibilitat.

Aquests coneixements i capacitats que es transmeten als estudiants poden nodrir el teixit empresarial de l'Anoia de professionals capaços d'acceptar el repte en aquesta transició cap al metavers i obrir el camí cap a un món virtual ple de possibilitats. Aquesta transició necessita ments creatives i molt talent; nois i noies d'arreu si teniu fascinació per la ciència i interès pel món de la tecnologia, fugiu dels estereotips i curseu estudis relacionat amb informàtica. Sou els indicats i indicades per resoldre els reptes que ens separen de la nova era.

Jordi Mateo Fornés

Enginyer i doctor en Informàtica