L’Enginyeria Química contribueix a afrontar els reptes que té actualment la societat: com l’accés als recursos, a l’energia i a l’aigua, com la sostenibilitat en la producció i consum de productes, i com el d’aconseguir una societat més justa i equitativa.

Els enginyers químics hem contribuït i contribuïm a elaborar: els combustibles que han facilitat la mobilitat i ara les energies renovables, el ciment i els nous materials per a la construcció, els fertilitzants per a l’agricultura, els medicaments per a millorar la nostra salut, els productes cosmètics i, en definitiva, la majoria dels productes que utilitzem cada dia.

L’enginyeria química consisteix a dissenyar, controlar i optimitzar els processos de producció de productes que provenen de barrejar i transformar una sèrie de matèries primeres.

És enginyeria perquè és capaç de transformar experiments fets a escala laboratori en processos reals aplicables industrialment. I és química perquè és capaç d’interpretar i entendre el perquè de les transformacions de les substàncies quan interactuen amb d’altres i, a partir d’experiències prèvies, preveure’n els resultats. La cuina ens pot servir com a exemple de laboratori químic perquè tenim ingredients, tenim diferents eines i recipients, tenim fonts de calor i es produeixen canvis en els ingredients que hem barrejat i escalfat.

Els enginyers químics estan ajudant a posar fi a la fam, les malalties i la pobresa, mitjançant el desenvolupament de noves tecnologies i infraestructures especialment pensades per a zones amb menys recursos i poblacions distribuïdes, que facilitin el processat i venda d’aliments locals, la generació local d’energia, l’accés a medicaments i a aigua potable (amb filtres bactericides o altres sistemes senzills). Treballen per millorar el medi ambient desenvolupant tecnologies alternatives per combatre el canvi climàtic i altres impactes. A més, en aquests moments d’escassetat de recursos a escala mundial és particularment important desplegar tot un nou sistema d’economia circular que permeti el màxim aprofitament d’aquests recursos. Cal crear tota una xarxa de recuperació i reciclatge de productes obsolets que permeti reincorporar recursos reciclats novament com a matèries primeres dins els processos productius. Això donarà lloc a nous models de negoci i nous llocs de treball i aquí els enginyers químics també hi juguen un paper molt rellevant.

No vol dir que ho hàgim fet tot bé, hi ha problemes que no hem sabut anticipar. Per exemple, els problemes que podria causar l’ús de certs productes, com els cloro-fluoro-carbons (CFCs) que s’utilitzaven en els esprais i en els sistemes de refrigeració, que es van prohibir quan es va comprovar que destruïen la capa d’ozó (i els enginyers van trobar noves solucions), o moltes altres substàncies que s’ha comprovat que, a partir de certes dosis, son tòxiques o que provoquen al·lèrgies, o bé, altres problemes causats per la sobreproducció.

Això ha fet que avui en dia la paraula “química” tingui connotacions negatives. Per mi, això és una generalització injusta, com també ho és dir que els plàstics són dolents. Sempre tot dependrà de com s’utilitzin. Per exemple, quan es fan servir plàstics d’un sol ús en els hospitals com a bosses intravenoses estèrils per subministrar-nos medicaments o sèrum o fer-nos una transfusió de sang, llavors és un bon descobriment, perquè ens permeten curar o pal·liar una malaltia amb un risc mínim d’infecció.

Per tant, no és la química en si que és dolenta, sinó com la fem servir. Per això també, des del meu punt de vista, seria imprescindible incorporar assignatures d’ètica en totes les titulacions universitàries, ja que com a societat ens interessa que tothom, cadascú en la seva professió, actuï èticament.

Voldria concloure dient que, jo personalment, he gaudit molt en la meva professió i estic molt contenta d’haver estudiat Enginyeria Química. Els enginyers químics tenim importants habilitats analítiques i de gestió, a més d’experiència en la resolució de problemes. Això fa que tinguem un perfil gens restrictiu, al contrari, amb moltes possibles sortides professionals: a la indústria, a la consultoria, a la recerca, en el camp de les responsabilitats de gestió, en la cooperació internacional, en la comunicació científica, etc.

Per tant, si alguna cosa d’aquestes us crida l’atenció, us animo a explorar aquest àmbit de coneixement. Segur que no en sortireu decebuts.

Dra. Rita Puig i Vidal

Catedràtica d’Enginyeria Química (Universitat de Lleida, UdL).

Professora al Campus d’Igualada.