La pobresa energètica ha entrat de ple en el panorama sociopolític els darrers anys i, especialment, amb els impactes de la Covid-19 i l'actual crisi energètica. De fet, la pèrdua d’ingressos durant la pandèmia sumat a l’increment notable dels preus de l’energia en resposta a la dependència de les importacions d’energia ha fet que les llars europees siguin més susceptibles a la pobresa energètica.

Quan s’analitza la incidència d’aquesta problemàtica territorialment s’observa la presència d’una elevada heterogeneïtat, degut principalment a disparitats econòmiques, geogràfiques, climàtiques i socials. D'acord amb l'indicador de pobresa energètica LIHC, els majors índexs de vulnerabilitat energètica es troben tradicionalment a Castella i Lleó i Castella-la Manxa, aquesta última amb més protagonisme arribant a gairebé duplicar la mitjana espanyola.

Catalunya s'ha caracteritzat per mantenir-se, en general, amb unes taxes de pobresa energètica lleugerament inferiors a la mitjana espanyola. Durant l'etapa de crisi-recessió (2009-2014), la taxa de pobresa energètica va ser de 7,0%. Tot i això, el 2021, el 10,22% de les llars catalanes es van trobar en situació de pobresa energètica, un 27,8% superior respecte a l'any 2020. Dades que remarquen la contundència de l'impacte negatiu de la pandèmia de la Covid-19 i la crisi energètica.

Dins de les característiques que defineixen millor el col·lectiu de les llars catalanes més vulnerables trobem que les àrees rurals o amb menor densitat de població mostren una proporció més gran de llars en situació de pobresa energètica, s'identifica que els habitatges unifamiliars tenen un percentatge més alt de llars en pobresa energètica i que l'antiguitat és un element clau, ja que quatre de cada cinc llars catalanes en pobresa energètica resideixen en edificis que tenen més de 25 anys d'antiguitat. Pel que fa a la composició de la llar, els més pobres energèticament es concentren en aquelles conformades per un únic progenitor amb menors a càrrec, els unipersonals i les conformades principalment per persones més grans de 65 anys. També són claus a Catalunya dos factors socioeconòmics vinculats al nivell d'ingressos i la riquesa del sustentador principal de la llar, la situació d'atur i el nivell d'educació.

L'anàlisi de la pobresa energètica a través de la investigació acadèmica té un paper molt important en la generació del coneixement necessari per a un disseny millor i una implementació de polítiques públiques amb més abast. A partir dels escassos resultats obtinguts fins ara per les polítiques aplicades contra la pobresa energètica, és evident que és essencial realitzar més i millors esforços per afrontar aquesta problemàtica.

Elisa Trujillo-Baute

Universitat de Lleida

Professora d'ADE al Campus Universitari Igualada-UdL

Investigadora de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica UB-IEB