Transformació digital col·lectiva

Us demano que mirem una mica enrere i que feu servir la imaginació. No vaig gaire lluny, tan sols l’any 1980.

Imagineu-vos una empresa qualsevol de la comarca, una oficina de l’administració o una oficina bancària. Teniu la imatge al cap? Ara respongueu: hi veieu cap ordinador? Tan sols algunes empreses i molt poques llars usaven ordinadors i començaven el seu camí cap a la digitalització però per la majoria aquest concepte no existia o bé era ciència-ficció.

Ara imagineu-vos explicant-li a l’equip directiu d'una d'aquestes empreses que en 20 o 30 anys cada lloc de treball tindria varis d'aquells "ordinadors". I les llars també. Per tant, els negocis es farien inevitablement sobre aquesta tecnologia. Complicat d’explicar i de creure, oi?

Jo pertanyo a aquesta generació que ha tingut la sort de veure des de l’inici aquesta revolució. Vaig viure com els primers ordinadors començaven a entrar a les llars. Com el teixit empresarial en descobria les potencialitats i s'hi anava adaptant. I va aparèixer l’ofimàtica, els videojocs, internet...

Penseu que tenir accés a un ordinador i saber-hi interaccionar de forma bàsica es considerava una raresa i fins i tot ho escrivíem al currículum: "Ofimàtica nivell avançat".

Avui en una llar trobem varis d'aquests ginys (ordinadors, smartphones, assistents personals, televisors intel·ligents). I tot i que cada usuari hi accedeix de forma diferent i a vegades amb dificultats, l'ús és massiu i té aspiracions de convertir-se en universal. I amb un impacte transformador de primera magnitud. És difícil trobar tecnologies que hagin transformat tant la nostra manera de fer, d'actuar i fins i tot de pensar en tan poc temps com les tecnologies digitals.

Tot fa pensar que això tan sols és el principi. Els canvis cada cop són més accelerats. La intel·ligència artificial al capdavant, però també altres tecnologies digitals com la robòtica avançada, la internet de les coses, la conducció autònoma, la realitat virtual, el blockchain, la hiperconnectivitat,... en seran responsables.

Però les tecnologies no es desenvolupen soles. Cal el nostre esforç i la nostra guia. Cal que la societat en el seu conjunt participi d'aquests canvis, els comprengui, els orienti i els validi tot identificant-ne els límits. Volem que la tecnologia ens ajudi, ens potenciï, però no que ens controli. Que ens doni més espai per a la creativitat, no que ens esclavitzi i ens faci estúpids.

Per aconseguir-ho cal que tots assumim la nostra responsabilitat. Com a societat hem d'interessar-nos i comprendre aquest nou món, per tal d'assegurar-nos que és del nostre gust, que ens agrada, i que respecta els nostres principis. I també cal que ens preocupem de disposar d'especialistes propers que s'encarreguin d'aplicar aquesta tecnologia al nostre entorn, amb la nostra mirada i la nostra sensibilitat.

A Igualada tenim la sort de disposar de bons professionals i de potents empreses en l'àmbit TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Us recomano, si hi teniu interès, que participeu en alguna de les activitats que prepara TICAnoia (associació per l'impuls de l'Ecosistema TIC de l'Anoia) per a la divulgació, el debat i la reflexió sobre les tecnologies digitals. I també tenim la sort de disposar de formació específica per a aquestes vocacions. L’oferta de l'Institut Milà i Fontanals en els graus mitjà i superior té un gran prestigi. I també comptem amb l’oferta del Campus universitari Igualada-UdL, amb diverses promocions d'estudis TIC i que aquest 2022 enceta el grau d'Enginyeria Informàtica.

Penso que en podem estar orgullosos, però també crec que aquesta realitat no es coneix prou per part de la ciutadania i que encara tenim una actitud passiva i massa llunyana.

La transformació digital no s'aturarà. Som nosaltres que hem de decidir, com a comunitat, quin rol hi volem tenir: conductors o passatgers. Artistes o espectadors. Programadors o usuaris.

David Puiggròs Figueras

Enginyer en Informàtica, especialitzat en Intel·ligència Artificial.

Professor associat de la Universitat de Lleida al Campus d'Igualada i membre de TICAnoia.

 

 

 

1 Comentaris

D

David Algarra Bascón

Conca d'Òdena

9 d'octubre 2022.08:26h

Respondre

M’agrada l’article, sóc un dels que va començar aprendre a programar amb un Sinclair ZX81, però potser la dicotomia que surt al final no és tant entre programadors o usuaris, sinó entre... Llegir més usuaris amb més o menys coneixements, com abans molts posaven en el CV ofimàtica nivell avançat, que també esmentes. No hauria de ser necessari fer un grau d’informàtica per ajudar en la transformació digital. A més que escoltar un usuari implicat i sensat ja veiem a les empreses que és clau per la millora contínua dels nostres productes. Crec que també toca innovar en la divulgació per tenir usuaris amb criteri en aquestes tecnologies dels últims anys. Ara bé, com utopia que ens fa caminar és fantàstic. Personalment, penso que sempre es transformarà més la societat com més transformació interior hi hagi en cadascú, sent conductor, artista, programador i més, tot a la vegada, com els pagesos d’abans que s’havien d’ocupar d’un munt de coses i participaven del comú. L’especialització imperant sense creixement en altres àmbits, sempre ens farà estúpids en molts aspectes de la vida. Salut.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.