La pel·lícula del tresor: la Marta Valls ens recomana “Amélie” de Jean-Pierre Jeunet
Marta Valls Ribas. Els Hostalets de Pierola (1993)
Amb l’objectiu d’entendre el món, la societat i l’ésser humà i provar d’explicar-ho, un dia vaig decidir que seria periodista. I això intento.
El cinema també explica el món. El bon cinema, a més, et remou per dins. I tot el que et remou per dins fa créixer. Per això espero que tant de bo gaudiu sempre i molt de bon cinema.
La pel·li que recomana és:
Amélie o Le fabuleux destin d'Amélie Poulain (2001)
Quina importància donem als petits detalls? El director Jean-Pierre Jeunet ens deixa clara la seva resposta a la pel·lícula Amélie. En el film juga amb els detalls, se’ls estima i els narra de forma bonica. El resultat és la creació d’un univers propi, compost pels colors vermell i verd, amenitzat per la música d’en Yann Tiersen i contextualitzat en el París modern. On, a més a més, conviuen una protagonista que té com a vocació arreglar la vida dels altres i uns personatges excèntrics, irònics i absurds.
Del conjunt se n’extreu la reivindicació a la suma de totes les petiteses que trobem en el nostre dia a dia. Un joc amb objectes, moviments, paraules, sons, colors, cicatrius, ingredients i traços que, ens diu la pel·lícula, són les fitxes amb les quals dibuixem el destí, un conjunt de causes i efectes.
Recomano Amélie perquè aconsegueix endinsar-te en una realitat paral·lela onírica i bonica. Una pel·lícula de culte que ens ha deixat sentències com la del dia que la protagonista troba una caixa rovellada plena de trastets. Quan la torna al seu propietari aquest exclama: “És curiosa, la vida. Quan ets un nen el temps no acaba de passar, i després, sense adonar-te’n, tens 50 anys i l’únic que queda de la teva infància cap dins d’una caixa oxidada”. És en aquest punt que ell descobreix la importància dels petits trastets i ella que li encanta intentar arreglar el món.
Gaudiu-ne.
En aquest enllaç podeu veure el tràiler de la pel·lícula.
