Steve Smyth, músic i lletrista australià, des de fa uns 5 anys ve a passar uns dies a Igualada, a veure el seu col·lega Quico Tretze, i any rere any ens regala uns concerts superbs. Aprofita també per tocar a altres sales del país i de la resta de l’estat. Algú ha dit que “les cançons de Smyth són una mescla entre els sons d’un mapatxe tocant una guitarra mig trencada enmig d’un bosc, un cotxe desmanegat després d’un accident i el germà petit de Jeff Buckley o el fillastre de Tom Waits”. El que sí sabem, és que Steve, viatger tocat pel desert australià, que passeja al vent la seva barba i grenyes rosses, ens captiva cada vegada i amb cada cançó. Té dos discs Release (2011) i Exits (2014),…. I que,… ufff!,…. no es poden deixar passar!!

"La recomano per moltes raons. La més important és perquè la banda sonora és increïble i icònica. He escoltat la música d'aquesta pel·lícula a quasi tots els països que he estat i mai m’ha avorrit i tothom coneix les cançons quan les fas sonar. Quan van estrenar la pel·lícula jo no tenia l'edat per veure-la legalment, ja que a Austràlia has de tenir 18 anys per fer-ho. Així que em vaig comprar una entrada per veure El Rey León i em vaig colar a la sala on feien la de Tarantino. Encara recordo els diàlegs d’aquella escena en la qual Butch, al costat de la moto, explica a Fabienne com n’ha estat d’estrany el dia i ella li diu “Butch, però de qui és aquesta moto?” I ell replica “Això no és una moto, nena, és una chopper”. “Bé, però de qui és?”. “De Zed”, diu ell. “I qui coi és Zed?” diu Fabienne. “Zed està mort, carinyo,… Zed està mort” diu Butch. Tot seguit Fabienne puja a la moto. Butch l’engega, arrenca i s’allunyen mentre augmenta el volum de la música i anem a fos a negre".

PULP FICTION - TRÀILER  DEL FILM

PULP FICTION – ESCENA DEL FILM QUE COMENTA L'STEVE SMYTH

STEVE SMYTH  -  NO MAN’S LAND  -  (clip rodat a Igualada, a l’Espai pels Somnis)