La Lluna es un mirall, mirem la Lluna, però veiem la llum del Sol. Així son els miralls, ens permeten veure coses d’altres o bé veure coses de nosaltres mateixos que no podem veure d’altra manera. Si ens ensenyessin una foto de la nostra esquena o del nostre clatell, fàcilment diríem “aquest no sóc jo”. “No conec aquesta part de mi mateix”. Així funcionen els miralls de la parella, o els miralls del fills, o els miralls dels companys de la feina: serveixen per veure’ns a nosaltres mateixos, encara que fàcilment direm “jo no sóc així”.

La vida posa obstacles i els obstacles ens bloquegen, però també ens ajuden a desenvolupar aptituds, a ser creatius per superar l’obstacle.

Costa veure que el què em molesta dels altres acostuma a ser una cosa meva. Sempre és més fàcil donar la culpa a l’altre del que no va bé o bé del que representa un problema o conflicte, d’allò que ha passat. A mi em serveix pensar que el què m’enfada no es l’altre, sinó la meva intolerància. Qualsevol cosa que et crea tensions té a veure amb  les teves expectatives que no es compleixen: “Jo volia que…”, “Jo em pensava que…”, ”Jo esperava que…”, sempre jo, jo , jo…

Quan faig un massatge a l’esquena d’una persona estic tocant una part d’ella que no veu, que només la coneix per les sensacions. Jo li puc ajudar a conèixer aquesta part desconeguda i a descobrir què hi ha en el seu comportament que maltracta i crea tensions en aquesta part del cos: quina emoció o quin conflicte li està creant contractura i dolor i a on, i que s’adoni que quan es distancia del problema o gestiona bé l’emoció, el múscul s’afluixa i el dolor desapareix. És un aprenentatge educatiu.

Totes les coses tenen un lloc. On és el lloc dels problemes? Cal aprendre a deixar-los “allà” i no prendre’ls a casa o al llit, “desenganxar-nos” dels problemes, ja que normalment si els tenim al cap, cada dia els fem més grans.

A mi em va bé buscar inspiració  en alguna persona a qui li veig qualitats que jo encara no he desenvolupat i a qui li tinc confiança, a qui li veig experiència pel seu camí recorregut. És com un mapa quan un està perdut, un GPS o un Mestre per alguns. La inspiració ens permet canviar d’esglaó cap a un de més elevat i veure la situació d’una altra manera o veure-la del revés, és a dir, fer servir el mirall per veure allò desconegut de mi. Mirar la Lluna i veure-hi la claror del Sol.