On és el límit entre l’ordre i el desordre?

Cada dia tenim més accés a productes, articles, informació, dades, entreteniment i molts altres serveis més. Hem creat els ordinadors perquè ordenin aquesta immensa quantitat d’informació que tenim a l’abast, però tot i així a vegades no hi ha manera de trobar el que busquem.

Algunes persones necessiten tenir les coses totalment en ordre. Si mous les seves coses un centímetre se n’adonen i s’alteren: ho troben desordenat. L’ordre és important però voler tenir-ho tot totalment controlat pot conduir a situacions d’ansietat. Per exemple, l´altre dia va venir la Maria (nom fictici) a la consulta perquè la seva obsessió amb l’ordre (des de la neteja, fins al minut exacte de regar les plantes o la roba del seu fill) li generava frustració.

Amb la Maria vam observar tots els problemes que hi havia darrere la necessitat de tenir-ho tot controlat, des d’inseguretats fins a problemes laborals o insatisfaccions amb la parella. A través de diverses teràpies naturals també vam fer evident la connexió entre aquest excés de preocupacions i altres problemes físics que patia: contractures musculars, insomni, irritabilitat, serietat, males digestions, etc.

No és que voler tenir-ho tot controlat fos la causa dels problemes, era més aviat un símptoma. Tots tenim moltes coses a gestionar a nivell laboral, personal, familiar, emocional, etc. I si no les gestionem bé es barregen, perquè nosaltres no som ordinadors, som persones.

Amb la Maria vam estar buscant una carpeta dins nostre on poguéssim aparcar-hi tots els problemes. Això faria, per exemple, que no discutís amb la parella quan arriba de la feina perquè el pis està desordenat, quan el que passa realment és que està de mal humor perquè s’ha endut els problemes de la feina a casa. L’ordinador té un disc dur per no saturar la memòria ram. També hi ha disc durs externs i “pens” on guardar les dades, però, tal com vam veure amb la Maria, nosaltres no som ordinadors i no podem guardar els problemes fora de la nostra ment.

El que sí que vam fer va ser treballar en una rutina per prioritzar els nostres problemes i sentiments. Ara, abans d’arribar a casa, la Maria abraça un arbre i hi deixa els problemes, o es fa una dutxa i s’oblida de la feina, o deixa les preocupacions a les sabates de la feina, o desconnecta posant el telèfon en silenci i deixant el portàtil al rebedor.

Ordenar els nostres problemes i preocupacions contribueix a relativitzar les emocions i controlar l’ansietat. I quan estem bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, sembla que els problemes siguin més fàcils de solucionar.