Ja ho deia Georges Orwell a La revolta dels animals (1945): “Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que els altres”... Si ho traslladem als humans, ser futbolista famós i, al damunt, pertànyer ni més ni menys que al Real Madrid et fa sens dubte “més igual que els altres” davant la llei.

No m’invento res. Em limito a transcriure el que llegeixo als diaris amb relació a l’excés de velocitat que un radar va detectar a començament del mes passat en la conducció, amb el seu rutilant Audi RS5 4.2 FSI, del futbolista Karim Benzema. L’home anava a 216 quilòmetres per hora per la M-40 madrilenya. Repeteixo: 216 km per hora. Doncs bé: citat pel jutge per un delicte contra la seguretat vial en un tram on la velocitat màxima autoritzada eren els 100 quilòmetres per hora, “el jugador, assessorat pels advocats del Real Madrid, va aconseguir endarrerir el judici fins d’aquí a unes setmanes, amb l’excusa que l’equip blanc jugava el partit de tornada de les semifinals de la Copa del Rei amb el Barça i era un partit d’alt risc”.

Que es parli de partit d’alt risc amb relació a una velocitat de 216 km per hora no deixa de ser un sarcasme més d’aquesta història. I és un sarcasme perquè, senzillament, l’atzar bondadós va voler aquesta vegada que l’excés de velocitat no es convertís en cap drama mortal per a ningú.

Però el que més ens al·lucina del que anem explicant és la mostra evident de desigualtat davant la llei. ¿Algú s’imagina que qualsevol altre ciutadà, en les mateixes circumstàncies, podria aconseguir un endarreriment en el tràmit judicial amb algun pretext semblant? Penso, per exemple, que un bon pare de família podria invocar que estava pendent del part de la seva dona, o que tenia previst signar un contracte molt beneficiós per a la seva economia, o que no es volia perdre de cap manera una cita transcendental per a la seva pròpia vida... Sens dubte, el jutge, implacable, impertèrrit i sense tremolar-li gens ni mica el pols, li hauria dit que què s’havia pensat, que l’administració de la justícia no s’endarrereix per conveniències personals d’un presumpte infractor d’aquesta gravetat.

Ah, noi, però es tractava d’un futbolista famós, i del Real Madrid, i que podia haver jugat contra... el Barça (cosa que, per cert, no va passar, ja que Karim Benzema va restar tot el partit a la banqueta). Davant un personatge i un argument tan poderós, el jutge va flexibilitzar la seva duresa proverbial i, comprensiu i magnànim, es va fer perfectament càrrec de la situació.

Igualtat davant la llei, diuen...

Antoni Dalmau