Reconstruir la memòria del nostre passat recent ―parlo del segle XX, de la Guerra Civil, de la postguerra― és una feinada inacabable. Van passar tantes coses, i tan greus, i en va sortir afectada tanta gent, que mai no s’aconsegueix del tot de refer una realitat històrica de la qual ja gairebé no ens queden testimonis.

Aquests dies, per exemple, hem refet a Igualada una pàgina trista que ningú ja no coneixia: la dels nois que, després de combatre als fronts espanyols, van passar a França i finalment van acabar deportats als camps nazis, on la majoria hi van morir. Ho hem fet en un senzill acte d’homenatge que deixarà físicament el seu record entre les llambordes de la plaça de l’Ajuntament.

Però és que aquests mateixos dies també es parla del setanta anys del tancament del camp de concentració franquista de Miranda del Ebro (Burgos). Un camp de presoners republicans de més de quaranta mil metres quadrats que va ser concebut per a mil dues-centes persones però que a la pràctica en va recollir deu vegades més, en uns barracons immunds on, segons un dels testimonis, s’amuntegaven “més de quatre-cents homes embrutits per fora i per dins” (Francesc Grau i Viader, Rua de captius).

Doncs bé: també la pàgina ignominiosa de Miranda del Ebro té un vessant igualadí. També per allí van passar-hi uns quants conciutadans nostres que acabaven de ser engarjolats o que hi van anar a raure per complir-hi condemnes de presó. Parlem de noms concrets, esclar, la majoria també oblidats avui: parlem del carrosser Jaume Aribau i Prat; del teixidor Josep Balcells i Gumà; del mestre Conrado Lladó i Odon; de l’antic milicià Marcel·lí Marlés i Carbó; del sorià Francisco Palacios Martínez; del tipògraf Vicenç Puigrodon i Ros; del blanquer Lluís Rius i Torruella, de cal Sarró; del pilot Antonio Nieto-Sandoval, gendre de l’alcalde Pere Bertran; del blanquer Jaume Pons i Camps, que hi va morir; del blanquer Salvador Riba i Gumà, ateneista i cooperativista; etc. Tots ells víctimes i testimonis directes del camp de Miranda, un altre lloc d’oprobi del franquisme...