Divendres, 27/1/2017
1462 lectures

Reconstruir la memòria

Reconstruir la memòria del nostre passat recent ―parlo del segle XX, de la Guerra Civil, de la postguerra― és una feinada inacabable. Van passar tantes coses, i tan greus, i en va sortir afectada tanta gent, que mai no s’aconsegueix del tot de refer una realitat històrica de la qual ja gairebé no ens queden testimonis.

Aquests dies, per exemple, hem refet a Igualada una pàgina trista que ningú ja no coneixia: la dels nois que, després de combatre als fronts espanyols, van passar a França i finalment van acabar deportats als camps nazis, on la majoria hi van morir. Ho hem fet en un senzill acte d’homenatge que deixarà físicament el seu record entre les llambordes de la plaça de l’Ajuntament.

Però és que aquests mateixos dies també es parla del setanta anys del tancament del camp de concentració franquista de Miranda del Ebro (Burgos). Un camp de presoners republicans de més de quaranta mil metres quadrats que va ser concebut per a mil dues-centes persones però que a la pràctica en va recollir deu vegades més, en uns barracons immunds on, segons un dels testimonis, s’amuntegaven “més de quatre-cents homes embrutits per fora i per dins” (Francesc Grau i Viader, Rua de captius).

Doncs bé: també la pàgina ignominiosa de Miranda del Ebro té un vessant igualadí. També per allí van passar-hi uns quants conciutadans nostres que acabaven de ser engarjolats o que hi van anar a raure per complir-hi condemnes de presó. Parlem de noms concrets, esclar, la majoria també oblidats avui: parlem del carrosser Jaume Aribau i Prat; del teixidor Josep Balcells i Gumà; del mestre Conrado Lladó i Odon; de l’antic milicià Marcel·lí Marlés i Carbó; del sorià Francisco Palacios Martínez; del tipògraf Vicenç Puigrodon i Ros; del blanquer Lluís Rius i Torruella, de cal Sarró; del pilot Antonio Nieto-Sandoval, gendre de l’alcalde Pere Bertran; del blanquer Jaume Pons i Camps, que hi va morir; del blanquer Salvador Riba i Gumà, ateneista i cooperativista; etc. Tots ells víctimes i testimonis directes del camp de Miranda, un altre lloc d’oprobi del franquisme...

Altres articles de Antoni Dalmau i Ribalta

4 Comentaris

J

Joan Carles

Igualada

30 de gener 2017.11:20h

Respondre

Articles com aquests en calen més!

Moltes gràcies per aquesta reflexió: també sóc de l’opinió que cal commemorar a les víctimes del franquisme (els de la guerra i els que van patir durant... Llegir més 40 anys...)

R

R. Saez

28 de gener 2017.10:05h

Respondre

Jo insisteixo en que aniria bé reconèixer i dignificar els combatents de la Guerra Civil (35 segons em va informar l’Associació per a la Recuperació de la memoria històrica de Manresa) que... Llegir més estan enterrats al Cementiri dels Pobres d’Igualada.
També ja va sent hora...

r

roser grau llucià

copons

27 de gener 2017.20:23h

Respondre

del pare del meu pare...

m

magin rovira

jorba

29 de gener 2017.06:52h

Vaig anar al col-legi dels Caputxins d’Igualada. (1944-1950) Els dijous a la tarde sortiem d’escursió i recordo que a pocs passos del cementiri de la Pobla de Claremunt, aprop del pont vell, hi... Llegir més havia un lloc on sempre hi havia flors i unes creus. A qui van fusellar allí? Potser l’Antoni Dalmau podria fer una investigació i contar-nos els fets. T’ho agraïria molt.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.