L'altre dia, anant amb metro, vaig veure un transexual en cadira de rodes. Era el primer cop que veia un transexual amb cadira de rodes, i em va fer recordar que una setmana abans, havia vist, també per primera vegada (i també al metro) una conversa entre dos asiàtics sord-muts, probablement xinesos. El cas és que el transexual anava visiblement borratxo (a les onze del matí) i a més a més anava amb ulleres de sol. Era una mica estètica Camp Nou, ja ens entenem. Aguantat en una nansa, estava sumit en una espècie de deliri o somnolència estranya, a la qual ningú feia massa cas fins que sense ni adonar-se'n, es va quedar mig inconscient obstruïnt la porta de sortida del vagó. Arribats a la següent parada, un senyor que volia baixar no sabia si avisar-lo o canviar de porta, però el/la nostra protagonista va adonar-se del fet i es va apartar com va poder. Aleshores van pujar al vagó un parell d'acordeonistes, qui sap si pakistanesos, i van començar a tocar el "Ai si eu te pego", aquell hit brasiler que ho va rebentar el 2011 i que va portar de cap a mitja humanitat, inclosos els nens, que se sabien la coreografia de memòria. La globalització també és això (?!). En arribar a Plaça Catalunya vaig baixar decidit cap a la meva destinació, amb el cap bullint de paraules que no podia escriure massa bé enlloc perquè tenia pressa.

"D'aquí tres dies has de fer l'article per l'AnoiaDiari. Seria molt LOL començar l'article parlant d'un transexual borratxo en cadira de rodes, però potser algú s'ofèn. Et recordaràs de tot?"

Així que mentre caminava i esquivava vianants per les andanes ho anava explicant esquemàticament per un grup de whatsapp que tinc, format per uns amics que he conegut per Internet als quals anomeno pels seus nicks i amb alguns dels quals vaig fer un podcast per Skype on jo feia de Déu i responia dubtes dels oients. XD. Bé, el cas és que quan ja emergia cap a la superfície vaig veure un xinés molt alt, i seguidament em va passar pel costat un paio amb auriculars a tota llet sobre un monocicle elèctric mentre enviava una nota de veu que deia:

-Tios, estic a Regreso al Futuro 2, o què potes passa?"

Volia dir putes, però vaig dir "potes", no sé, em vaig fer un "lio". Érem a 8 de gener i estava suant com un cabró, probablement a vint graus de temperatura, i amb anorac i barret. El que us volia dir, així amb confiança, és que ens està quedant un futur raríssim.