Que aquesta columna no se la prenen seriosament les autoritats municipals de la nostra estimada/odiada ciutat d'Igualada és ben sabut, perquè ja han passat quasi 6 mesos des de la meva proposta de crear un Passeig Marítim al Rec i encara ningú no ens ha trucat per establir un full de ruta. Però bé, des del Bodegó Costumista intentarem seguir oferint solucions imaginatives a les mancances de les coses en general. Dit això, anem al gra:

DEIXEU DE PARAR LES ESCALES MECÀNIQUES!

Jo visc molt a prop de les escales mecàniques i del Parc de l'Enxub, i qualsevol veí sap que creix dia rere dia la quantitats d'adolescents que vénen a passar el temps lliure al Parc i els seus voltants i tenen moltes aficions molestes: Cridar, escoltar música a tota llet, i PARAR LES ESCALES. I és un tema delicadíssim. Per què? Primer de tot perquè entenc que els adolescents d'avui tenen poquíssimes opcions d'oci "sanes" al seu abast. Ni tan sols tenen, com teniem nosaltres, sales de màquines on passar la tarda lligant, fumant, socialitzant, i fent futbolins. I a més a més, si ens posem a analitzar el tema en profunditat és molt fàcil caure en postures racistes i classistes i, la veritat és que ni és la meva responsabilitat, ni la meva feina, ni voldria ser l'instigador de res d'això. 

Arribats a aquest punt, us diré que el que m'emprenya en gran manera és el tema que menys m'afecta de tots, de manera personal:

QUE PARIN LES ESCALES MECÀNIQUES.

És una putada enorme per a les iaies, els ciclistes, i gent amb cotxets, que han de fer autèntics malabars per a pujar per les escales normals. Així que tinc dues propostes: Una de moralitzadora i una altra de sàdica.

·PROPOSTA MORALITZADORA:

Cada cop que un grup de xavalins pari les escales, apareixerà un encarregat  (que tindrà una guixeta camuflada rotatòria) i esposarà el/s responsable/s a un fanal, de manera que no pugui sinó visualitzar les conseqüències de les seves accions en els vianants. Passada aquesta primera fase conscienciadora, haurà d'ajudar a pujar tots els cotxets que apareguin fins que les escales tornin a funcionar, posant com a límit un termini màxim de vint-i-quatre hores.

·PROPOSTA SÀDICA:

Consistiria en la instal·lació d'un aparell que provoqués petites descàrregues elèctriques a l'infractor de la malifeta. Seria molt divertit! Jo, si encara fumés, m'asseuria en un balancí al balcó a llegir  Schopenhauer i a observar joiós electroxocs dominicals. Aquesta proposta, però, té una contrapartida molt galdosa, i és que si algun dia algú parés les escales per una causa noble (una enganxada, un petit accident), es veuria perjudicat per la mesura, i podria denunciar l'Ajuntament i ensorrar l'economia local. Ai no, que ja ho està!

En fi, finalitzada aquesta diatriba, dedicaré un missatge gràfic a tots aquells que em poguessin acusar de ser implacable amb els més desfavorits, i tou amb els poderosos.