Deixar-se la vida pels malalts al segle XXI

Alguns se la juguen fent balconing, salts impossibles o amb drogues, velocitat o alcohol.

Alguns se la juguen curant malalts. l’Ebola és la última amenaça . El meu més sentit homenatge a aquestes persones que donen la vida pels altres.

I el mateix homenatge a tants mil·lers que no surten als diaris. I em permeto personalitzar: al franciscà Josep Manel que atén malats al oblidat departament bolivià de Bení. 87 anys, una autèntica llegenda entre aquelles gents, segueix curant i asseguren que mai ha mort ningú a la seva taula d’operacions, pobríssima de mitjans. I quan tens l’oportunitat de trovar-los succeeix, com descriu magistralment Agustí d’Hipona en trobar Ambrogio de Milà, una impressió inexplicable de riquesa, de sabiesa, de veritat, d’humanitat i d’eternitat. I d’alegria!

A tots ells, el reconeixement, l’agraïment, i, ho reconec, l’enveja de la seva fortalesa i la seva Fe incontenible!