Divendres, 10/5/2024
1617 lectures

Una pausa (i moltíssimes gràcies)

Una pausa (i moltíssimes gràcies)
Aquest espai de "L'articlet" arriba avui al seu final. Tot té el seu temps i la seva mesura. Una pausa per no cansar més del compte.

La columna va començar en dies de pandèmia i d'alarmes de manera gairebé improvisada. No sabíem que arribaríem a noranta presències ni que ens llegirien tantes persones a qui, avui, volem donar les gràcies.

El repte, no exempt de risc, d'escriure en els mitjans sabem quin és des de molt jovenets –érem tan joves que ens pensàvem que amb quatre ratlles podíem canviar el món– quan vam començar a publicar alguna cosa amb la il·lusió d'adolescent que ens agradaria no haver perdut del tot encara. Escriure en públic és una responsabilitat i un compromís sempre.

Aquesta que ara acaba, és una etapa que s'afegeix a altres que, si se'ns permet, avui, la llicència de mirar enrere sense nostàlgia, van començar en un periòdic d'escola –"Horizontes"– a Can Colapi i van seguir en unes revistes d'exemplar únic, mecanografiat "Líder" i cal·ligrafiat "Hoja de ruta" que passaven de mà en mà en cercles lligats al petit món del ciclisme. Aviat ens va acollir el bisetmanari "Igualada" amb col·laboracions ben diverses durant anys i les seccions "El cristal roto" i "La huella de la noticia". Llargs també els períodes a les revistes "Jóvenes" i "Chiribín" de Barcelona amb distribució a tot l'Estat i a Sud-amèrica. I pel camí, els mensuals "Sprint" i "Familia i Colegio" de Madrid, amb difusió estatal, ens obriren les pàgines. Època d'il·lusió i de sorpreses.

A la "Revista Vida...", l'aventura amb la complicitat de gent estimada, fou llarga. Diverses seccions -"Igualadins de cap a peus", "Per parlar-ne", "Rambla amunt, rambla avall", "Les opinions" i escrits de tota mena. Més endavant, la participació des del primer moment en el projecte apassionant de "La Veu de l'Anoia", es materialitzà en "L'escletxa de paper", les "Cròniques de la gent i del carrer" i moltíssims articles

Quan va arribar a l'Anoia, el diari "Regió 7" hi fórem des del número u i durant cinc anys de setmanal presència amb "El quiosc de vidre". I a la "Revista d'Igualada" de la mà de l'enyorat Antoni Dalmau, hi col·laboràrem en una bona colla de pàgines publicades. Visquérem molt de prop, des del moment zero, la creació de l'"AnoiaDiari", primer digital de la comarca. Ens hi vam lligar amb les seccions "Postals de mitjanit", "Llums i Ombres" en col·laboració amb en Jaume Ortínez i aquesta darrera de quatre anys de "L'articlet" que demana una pausa.

Entremig i més esporàdiques, hi ha hagut presències a "Le Cycliste" de París, a "Ressó de Piera", a "Nova Tàrrega", a "L'Eco de Sitges", a "Diari de Sabadell" i "Sabadell Deporte", a "Infoanoia", i també a "l'Enllaç dels anoiencs", a part d'altres mitjans que farien més enrevessada encara aquesta nota. No oblidem els espais llunyans a Radio Joventut, locutats per Joan Armengol, i a Ràdio Igualada. I amb l'empenta de Joan M. Morros, una secció setmanal d'opinió a Televisió Igualada.

Toca, avui, donar les gràcies a "AnoiaDiari" per l'espai tan lliure. "L'articlet" ha estat un trosset més d'un camí no professional, fascinant, escrivint a estones, que volia ser compromès en cada ratlla o paraula. Haver tingut milers de lectures ens sembla immerescut i alhora extraordinari. Sabem, però, que escriure als mitjans sovint o potser sempre és escriure a la sorra.

La pausa és meditada de fa dies. Potser és bo, per a uns i altres, saber aturar-se de tant en tant. Ho fem amb gratitud i sense nostàlgia. Gràcies. Moltíssimes gràcies. 

12 Comentaris

J

Joan Vilanova

Igualada

21 de maig 2024.08:39h

Respondre

Moltes gràcies pels teus articles, Carles Maria.

Articles escrits amb sentiments que a casa ens han fet reflexionar molts de cops.

p

paio

Igualada

14 de maig 2024.09:35h

Respondre

Moltes gràcies per uns escrits que ens feien veure les coses quotidianes molt properes. De debò. Només una petita crítica a aquest ”darrer?” article:
Potser el plural majestàtic no calia.... Llegir més Es possible que l’ntenció sigui de despersonalitzar el ”jo”, però ... En fi, no treu cap mérit a la constància, il·lusió i saber fer que hi has posat. Felicitats!!!

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

13 de maig 2024.17:55h

Respondre

Espero i desitjo que només sigui una pausa. Gràcies pels teus articles, Carles.

J

Joan

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

13 de maig 2024.09:34h

Respondre

Gràcies, Carles per to tel que ens has tramès durant aquest temps. Ha estat un plaer poder-te llegir. No tardis a tornar. Una abraçada

J

Josep

Igualada

12 de maig 2024.08:06h

Respondre

Som molts, Carles Maria, els que hem seguit amb molta il·lusió i sintonia els teus articles. Mai no eren d’elaboració mecànica, sinó sempre fruit d’una sensibilitat i observació acurada de... Llegir més fets i situacions que ens interpel·len i, després, ens porten a respondre-hi responsablement. Et trobarem a faltar. Quan vulguis, podem continuar, fent camí, amb molta il·lusió i confiança.

M

Maryna

Igualada

11 de maig 2024.16:20h

Respondre

Experiència molt interessant, llarg camí????

M

Montserrat

Igualada

11 de maig 2024.09:27h

Respondre

Trobarem a faltar aquest espai de reflexió i bones paraules. Comentaris tranquils sobre temes variats, històries amb ànima.
Moltes gràcies Carles M.!!

C

Carme Ripoll

Barcelona

10 de maig 2024.13:55h

Respondre

Saber que de moment no et llegiré m’esperona a pujar a fer una trobada, literària o com sigui. Enyorar aquets trocets del teu escriure.! Una abraçada plena de recors de joventut i estima.

P

Pere

Igualada

10 de maig 2024.12:34h

Respondre

Gracies CMa x aq “articles” tan ben expressats i q es
nota surten del fons del teu cor. Enyoyarem aquesta lectura i desitgem q aquesta pausa no sigui un final en la teva vocació d’escriure i... Llegir més explicar visicituts i anectotes . Esperem trobar aviat lineas tevas a on condideris adient. Bona “pausa” i a seguir ????????

F

Francina Gabarró

Igualada

10 de maig 2024.12:24h

Respondre

És molt respectable la teva decisió i es pot comprendre però no dubtis que era un plaer llegir els teus escrits. Moltes gràcies.

J

Joaquim i Fefa

Vallbona d'Anoia

10 de maig 2024.10:23h

Respondre

Et trovem a faltar des de ja. Gràcies.moltissimes vegades els teus articlets ens han obert els ulls. Com ara farem tots parada per reflexionar
.. destjariem q passat un temps ens sorprenguis i... Llegir més et podem seguir llegint
...Gràcies Carles. T’espererem

????

M

Mariàngels

Igualada

10 de maig 2024.09:59h

Respondre

Moltes gràcies Carles per ”l’Articlet” a l’Anoiadiari d’aquests anys...!
Uns escrits tendres que ens calaven al fons de l’ànima. O que ens feien adonar de les realitats dels temps que... Llegir més ens ha tocat viure...
Et desitgem molta salut i tranquil·litat, i també inspiració per a futurs projectes...
Ha estat, com sempre, un plaer llegirte!!!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.