La revolució ja és aquí!

No sé si se n’ha parlat gaire als mitjans comarcals, però us puc assegurar que és trending tòpic de les converses a casa i als bars amb els amics.

Els darrers mesos, Igualada ha rebut la visita de dos… personatges (amb el millor sentit de la paraula) que, personalment, m‘han fet fer un tomb al cervell. Em refereixo a Xevi Verdaguer i Josep Pàmies, convidats per la botiga igualadina Qualitat Collbató, que sembla que tenen ganes d’organitzar actes interessants per Igualada i comarca.

Bé, doncs, aquest psiconeuroimmunòleg de la Garrotxa i aquest pagès de Balaguer han aterrat els últims temps als mitjans i ja estan en boca de tothom i, el millor, crec que per bé. Tenen un discurs contundent, directe, alternatiu i, fins i tot, mal parlat, que entra per les orelles i ja no en surt. Ens afirmen coses sorprenents relacionades amb cures de malalties, propietats dels aliments..., però, atenció, afirmacions estudiades, analitzades, comprovades i dutes a la pràctica amb èxit. No escriuré aquí cap resum dels continguts d’aquestes xerrades perquè no sóc jo qui ho ha de fer; qui se n’ha volgut informar, ja té totes les vies per fer-ho, però sí que en voldria fer una reflexió.

A casa hi tinc ja dues llibretes plenes d’apunts de les esmentades xerrades, algun llibre que m’he aventurat a comprar o a agafar de la biblioteca… una mica de caos, de moment, però m'he parat a pensar un moment i arribo a una sèrie de conclusions que no sé si compartireu els que sou de la mateixa corda que jo: el món està molt, però molt podrit, els interessos econòmics i farmacèutics passen per davant de les persones, el “Do it yourself” està a l’ordre de dia, Estima’t a tu mateix, Espavila’t, Informa’t... Sí, la informació sembla que està més a l’abast que mai, però, i el coneixement? Potser menys que mai. Fa esfereir, i emprenyar, però ja hem entès que tampoc hem d’esperar que l’administració ens ho solucioni tot, oi? La ciència, la medicina, és al seu màxim moment, i n’hem d’estar orgullosos i agraïts, però hem perdut molt d’aquell coneixement dels nostres avis i àvies en relació a l’alimentació, a la salut i al com s’han de fer les coses per anar bé, a favor d’un “passa que t’he vist”, “posem-hi un pedaç i tira milles” .

Molta gent o, fins i tot generacions senceres, s’hi posen de cul, als canvis o, més ben dit, a tornar enrere, i menys pel que fa a l’alimentació i tractament de la salut, però creieu que està calant fort una altra manera de fer més respectuosa i més conscient.

I l’última reflexió, potser la més important: ¿hi som a temps encara que els pares i mares dels més petits (i no tan petits) mirin d’ajustar una mica les coses? ¿És possible que l’administració, la conselleria d’Ensenyament i la de Salut, es plantegi proporcionar coneixements integrats a l’escola pel que fa a l’alimentació i a la salut (i no em refereixo a la xerradeta de torn d’un parell d’horetes a l’any)? Penso que integrar aquests coneixements és una inversió que no té preu; hi guanyaríem tots, en salut, en consciència, en respecte i, per què no dir-ho, en calers.