L'arqueòleg Jordi Enrich reflexiona sobre l'origen d'Igualada i de la Conca en el seu llibre

El llibre parla sobre el paper que van jugar les vil•les romanes i altra tipologia de jaciments en la posterior organització territorial de la conca d’Òdena, i dóna resposta a com es va originar un primitiu i reduït nucli de població en el decurs de l’antiguitat tardana i que posteriorment donaria lloc a la creació de la vila medieval d’Igualada, tot plantejat en el marc de l’espai geogràfic de la Conca.

El llibre intenta descriure i recórrer el camí seguit entre les vil•les de la conca i la seva arribada a les portes de la gènesi de la Igualada medieval.

Aquest assaig d’aproximació analitza les característiques de les etapes preromana, alt i baix imperi, i visigoda, sense oblidar altres aspectes de l’alta edat mitjana, tot amb la finalitat d’aconseguir formular un seguit d’hipòtesis de treball que ajudin a dibuixar els trets que, en un moment de l’antiguitat tardana, van propiciar la creació d’una nova realitat política com a lloc central que administraria el territori natural de la conca i que, finalment donaria lloc a l’origen de la Igualada medieval, ubicada en un indret estratègic a la cruïlla de camins i centrada en un punt de mercat d’arrel més antiga.

L’autor presenta per primera vegada, en aquesta monografia de caràcter històric i arqueològic, un recull de dades que, un cop formulades, serviran per a exposar una hipòtesi de treball que posteriorment caldrà confirmar o rebatre a la llum de noves descobertes. Hipòtesi que parteix de la importància que va tenir l’herència de l’antiguitat tardana en l’estructuració dels fonaments del medievalisme.