El binomi amor i cultura fan del Sant Jordi una diada inalterable

JORDI CUADRAS

Abril del 2045. Igualada i l’Anoia han celebrat una nova edició de la diada de Sant Jordi. La gran festa del llibre i la rosa es manté inalterable com aquelles festes “de tota la vida” però que té la particularitat que no compta amb un dia festiu, tot i que el debat es manté etern. Les places dels municipis d’arreu de la comarca s’han tornat a omplir de parades de llibres i roses. I és que una diada que té com a fil conductor l’amor i la cultura transmet uns valors que són tan humans i tan vitals que és necessari i fàcil mantenir-la viva. L’amor cap a la persona a qui regales un llibre o una rosa, l’amor cap a les lletres i els món imaginaris pels quals fan viatjar i l’amor per una tradició genuïnament catalana són punts que té molt a favor aquesta diada. I precisament, el fet d’estar moguda per aquests valors és el que la fa tan popular.

Al llarg de la jornada, llibreters i floristes han tornat a tenir el millor dia de vendes de tot l’any. Sant Jordi marca, simbòlicament, l’inici de la primavera i tothom vol participar en aquest dia.

Hàbits lectors

Des de la coneguda, ja, com a revolució digital que es va produir a l’inici d’aquest mil·leni, els hàbits lectors i la cura per la llengua han sigut un dels motius d’anàlisi per veure cap on va la societat. Les comunicacions són instantànies, les imatges tenen un alt valor en la transmissió de missatges i la paraula escrita ha anat perdent presència però, tot i així, el gust per la lectura no ha disminuït.

Els ciutadans continuen necessitant submergir-se en móns desconeguts i de somni tot embolcallant-se en històries que els fan volar la imaginació i experimentar tot tipus de sensacions. Aquest plaer que ofereix la lectura i aquest exercici solitari, però, imaginàriament acompanyat, ha estat impossible de substituir per cap element de tecnologia. Així doncs, la lectura de llibres és una de les comptades experiències “analògiques” que encara perviuen en aquest any 2045.

Reforç de les biblioteques

S’ha anat generalitzant la tendència d’un descens de la compra de llibres però d’un augment dels hàbits lectors. Sí que hi ha hagut, però, un canvi en la manera de consumir lectura. En comparació amb la situació, per exemple, de l’any 2016, hi ha hagut un increment de l’ús de les biblioteques com a opció empatada amb aquells que van a buscar llibres a les llibreries.

Pel preu o per aquest factor d’immediatesa que cada vegada és més generalitzat en la societat, no es veu necessari mantenir llibres a casa. Les noves generacions llegeixen i comparteixen.

Parlant de biblioteques, a Igualada tenim la sort que des de l’any 2028 hi ha en marxa la nova biblioteca del nord de la ciutat, ubicada darrere l’Hospital i que ha esdevingut un revulsiu i un gran servei pels veïns de les Comes, Poble Sec i Set Camins. A més de biblioteca, és un centre cultural destacat de la zona i ha ajudat a descongestionar la Biblioteca Central de Cal Font i a descentralitzar els serveis culturals de la ciutat.

Indústria del paper forta a la comarca

La indústria del paper continua sent una de les més potents de la comarca de l’Anoia. La digitalització i el fet que ens moguem en un món ple d’elements digitals, no ha tret importància al paper, que ha trobat la manera de continuar sent un material amb diversitat d’aplicacions. Les empreses de la comarca d’aquest sector continuen tenint en la innovació per saber-se adaptar a les necessitats del mercat el seu principal aliat. Sense aquesta innovació, empreses com J. Vilaseca no superarien els tres segles d’història. Per cert, és l’empresa més antiga de la comarca.

Pel que fa a la implicació del llibre electrònic, en aquesta indústria, aquest any 2045 pràcticament no s’ha notat perquè el llibre electrònic no s’ha convertit en majoritari. Si que s’ha notat en la reducció de publicacions impreses pel fet que ha augmentat la utilització de les biblioteques.

Autors

L’Anoia festeja Sant Jordi i entre els protagonistes cal comptar-hi els escriptors locals. Cal celebrar que hi continuï havent ciutadans que tinguin les ganes de submergir-se en el món de l’escriptura. En ple 2045, i com ha passat al llarg de la història, el canvi d’hàbits en la manera de comunicar-se no ha fet que desaparegui la necessitat de crear móns diferents i explicar-los.

Article publicat al monogràfic en paper #ADSANTJORDI