D'un dilluns qualsevol al confinament de la Conca: les 72 hores que van canviar les nostres vides

El 9 de març del 2020 no havia de ser un dia excepcional. Amb els ressons de les importants manifestacions pel Dia Internacional de la Dona Treballadora, l'agenda periodística anoienca la marcava una roda de premsa sobre com seria la Mostra 2020, que se celebrava en un parell de setmanes. Els responsables del certamen i el regidor de Promoció Cultural Pere Camps van parlar amb molta prudència i van exposar que, davant les notícies de l'arribada del coronavirus a Catalunya, es prendrien les mesures necessàries, però que calien certituds. La Mostra es mantenia. Eren les 4 de la tarda. Al cap d'unes hores, ja res seria igual. Perquè aquell mateix vespre, el Departament de Salut confirmava que hi havia "casos" a l'Hospital d'Igualada.

Durant el dimarts 10, mentre l'Hospital canviava de fase (hi havia tres nivells d'activitat amb relació a la pandèmia), la normalitat seguia als municipis anoiencs i els casos del nucli familiar que havia donat positiu només semblaven ser una anècdota. La notícia del dia, a més d'aquests casos, era una intervenció a Montbui, en una operació antidroga. Si la COVID-19 aquí era —de moment— una qüestió de curiositat, a Itàlia era una realitat més que punyent. Al país transalpí ja estaven confinats i el jove igualadí Marc Soler explicava a AnoiaDiari com es vivia aquella situació. Era inimaginable que al cap d'unes hores, a la Conca d'Òdena la situació seria idèntica.

La compareixença setmanal de l'equip de govern d'Igualada estava prevista per aquell dimecres i el punt del dia era el projecte d'un nou tram de l'Anella Verda. Però a primera hora, es va canviar l'assumpte de la trobada amb els mitjans. El batlle d'Igualada Marc Castells va anunciar que es tancarien els centres educatius el dijous i s'acabava l'activitat als equipaments cívics. I no era un problema exclusivament igualadí. Els batlles i batllesses de la Conca d'Òdena i l'entorn, suspenien les fires previstes. I quedava, encara, conèixer allò pitjor. El vespre d'aquell dimecres 11, les autoritats del Departament de Sanitat, amb la Consellera igualadina Alba Vergés, confirmaven les tres primeres morts a la Conca d'Òdena. I sonava per primer cop de la boca de Joan Guix: "el clúster d'Igualada". Els casos positius eren 20.

Les escoles i centres educatius d'Igualada, Montbui, Vilanova i Òdena ja no van obrir, doncs, el dijous al matí. Els comerços sí que havien alçat la persiana i el pols de les viles semblava l'habitual, amb els bars i les terrasses obertes, però sense l'enrenou dels infants a les 9 i a la 1. Aquell migdia esperava un altre salt de nivell. Mentre l'alarma s'estenia a Catalunya, el focus principal seguia a la comarca. Els set batlles de la MICOD i alguns tècnics es trobaven a l'Ajuntament d'Igualada. Compareixien davant els mitjans juntament amb el secretari de Salut Pública, Joan Guix. Anunciaven el tancament del transport públic entre els municipis. I advertien que es prendrien altres mesures de seguida. Les dades de la Generalitat sobre el "clúster" s'elevaven ja a 49 persones infectades i 33 d'aquestes eren professionals de l'Hospital. Els contactes eren ja dos centenars, persones que havien d'estar aïllades. De fet, l'alt índex de professionals que havien contret el coronavirus o no podien treballar seria un dels factors que portaria al límit la situació a la Conca la segona meitat del mes de març. Una situació inèdita, el trasbals més gran que ha viscut la nostra societat i que ara ja fa un any que s'allarga. Potser la commoció més gran des de la guerra civil espanyola, fa més de 80 anys, quatre generacions.

Els fets es precipiten

Mentre, en l'àmbit nacional, el Govern ja anunciava que les escoles tancarien l'endemà (primer s'havia fixat el dilluns 16), durant aquella tarda els fets es precipitaven a l'edifici consistorial igualadí. Periodistes de diferents mitjans es congregaven al voltant de l'Ajuntament d'Igualada, mentre a les xarxes corrien les fotografies de vehicles dels Mossos a la zona de les Comes. Alguns igualadins ja es movien cap a fora. Altres persones amb residència a la Conca, s'afanyaven a tornar. A les 9 de la nit, els batlles de la Conca i els seus caps de policia tornaven a estar reunits. Jordi Dalmases, inspector del cos de policies municipals d'Igualada, sortia un moment de la reunió capcot i trucava. Els periodistes veien arribar al coordinador de la Creu Roja a Catalunya, el vilanoví Enric Morist. El confinament de la Conca, que tothom ja donava per fet, s'anunciava al voltant de les 21.10, en una roda de premsa del Govern, per part d'una emocionada Alba Vergés. Pocs minuts després, Marc Castells, en nom dels alcaldes de la Conca, reblava aquestes mesures: "imprescindibles. Són excepcionals, però hem de ser responsables".

Era un gir de guió impensable, digne d'una pel·lícula de catàstrofes o d'un escenari distòpic. Quedaven menys de tres hores perquè la Conca quedés aïllada. A les carreteres, hi havia controls dels Mossos que apuntaven els noms d'aquells que sortien. Hi havia cues quilomètriques a la rotonda que enllaçava la C-37 i la C-15, i tot i que la previsió era tancar les sortides a les 12, a 2/4 de 2, encara hi havia vehicles. Mentre, als noticiaris, el nom d'Igualada i el seu entorn apareixien com un cas extrem del contagi d'aquesta malaltia que de la nit al dia havia canviat el món. La polèmica s'alimentava amb com el Departament explicava la cadena de contagi (Joan Guix va parlar d'una professional sanitària, "que no havia tingut contacte amb Itàlia (...) i que posteriorment va afectar el seu nucli familiar"). Era un confinament per a quinze dies. Però no trigaria gaire a ser un malson que aniria molt més enllà de mig mes, i molt més enllà de la Conca d'Òdena.

CONSULTA AQUÍ LES DADES I GRÀFICS DE L'EVOLUCIÓ, DIA A DIA, DE LA COVID-19 A IGUALADA I L'ANOIA