Igualada rescatarà un fort defensiu de les Guerres Carlines

Les tres guerres carlines del segle XIX van deixar una important empremta a Igualada i voltants. L'incendi de l'Ateneu Igualadí el 1873 quan van entrar les forces carlines és un dels fets més recordats, però van romandre altres senyals d'aquells conflictes, com la fortificació de la muntanya del pi o el fort de Sant Magí. L'Ajuntament d'Igualada té ja un projecte aprovat per museitzar i consolidar aquest edifici; ara, el ple municipal aprovarà una segona fase, el Projecte de Paisatge dins de l'Àmbit del Fort de Sant Magí. El que suposa habilitar i enjardinar la zona dels voltants de la fortificació.

El pressupost, de 96.932,83 euros amb IVA inclòs, se suma als 50.000 de la primera fase -que s'executarà aquest 2018-, que consistirà en la millora del fortí, una construcció defensiva que estava disposada amb torres preparades per disparar a tots quatre costats. L'edificació es troba al carrer Sant Magí, a la cantonada amb el carrer de Carme Verdaguer, a l'actual barri del Poble Sec. Segons l'historiador i escriptor Antoni Dalmau, es tracta d'una "torre de defensa de forma quadrada que va ser construïda el 1837, durant la primera guerra carlista (1833-1840), en el Pla de Sant Magí, aleshores terme municipal d'Òdena".

Durant aquella carlinada, "els continus moviments de l'exèrcit carlista per la comarca van fer que el capità general declarés l'estat de setge i que es dissenyés un pla de fortificació i defensa de la vila d'Igualada i la seva rodalia. Així, doncs, entre d'altres mesures, es va fer construir un fortí a la part alta del Puiggròs o muntanya del Pi ―que va ser designat amb el nom oficial d'Isabel II― i es va començar el setembre de 1835 un altre fortí situat a l'extrem oposat, a tocar de l'ermita de Sant Magí, aprofitant-ne alguna de les pedres" segons l'historiador 

La següent guerra carlina, la "dels matiners" (1846-1849), va comportar que, el dia 22 de febrer de 1848, una partida carlista d'entre 200 i 250 insurrectes (trabucaires o matiners) "entrés de sorpresa en una Igualada totalment indefensa, hi causés algunes morts ―quatre paisans i tres soldats― i estigués a punt d'apoderar-se de la vila, que es va salvar per la falsa alarma de l'arribada d'una columna de l'exèrcit". A conseqüència d'aquesta invasió, "el govern va resoldre reconstruir i consolidar tant la torre d'Isabel II com el fort de Sant Magí: en aquest darrer cas, es van refer la teulada, les parets, els pilars del pont llevadís i el lugar común. Les obres van costar 1.365 rals de billó i la fusteria 2.871 rals més" explica Antoni Dalmau. Les vicissituds d'aquells temps apareixen ressenyades en diverses peces d'autors com Joan Serra i Constansó, Magí Puig, Antoni Carner o Joan Martí i Figueras.

L'entrada de 1873

El conflicte entre liberals i carlins més conegut és el tercer. Antoni Dalmau explica que a la Tercera Carlinada, l'entorn d'Igualada estava "molt mal defensat" i va ser "un lloc de pas de les tropes bel·ligerants". L'episodi més greu "es va produir el 17 i 18 de juliol de 1873, quan les tropes carlistes van envair la vila, en la qual els dos fortins, que havien estat fets i refets diverses vegades, i el campanar escapçat de Santa Maria feien de lloc de guaita". Els atacants van cremar la fàbrica de cal Galceran i l'Ateneu Igualadí i van saquejar nombroses cases. L'assalt va causar entre uns 300 i 400 morts entre els carlins i una seixantena entre els soldats defensors i una trentena llarga entre els paisans". Després, segons Dalmau, "no sembla pas que les restes del fort de Sant Magí, que el 1925 passarien a Igualada en produir-se l'engrandiment del terme municipal, haguessin jugat cap altre paper estratègic, per bé que en el pla del seu voltant s'hi van continuar produint maniobres i campaments militars".

A dia d'avui, la mateixa finca de l'ermita i del fortí té en el seu interior un dipòsit d'aigua: és la torre de les Aigües de Rigat, edifici projectat per Josep Pausas i Coll que està format per un elevador i un dipòsit d'aigua construït cap al 1924. És de planta poligonal i té al capdamunt obertures amb llindes escalonades i és coronada amb merlets. El mateix any s'hi va construir una tanca de 26 metres per emmurallar tot el recinte. Aquest edifici consta a l''Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia'.