//Plugins sense CDN ?>
La Mancomunitat de la Conca d'Òdena, des de l'Àrea d'Igualtat de gènere i LGTBI de la Mancomunitat, ha convocat una nova convocatòria, la tercera, el Premi Nativitat Yarza, que premia el millor treball de recerca sobre aspectes relacionats amb els feminismes i l'equitat de gènere. El concurs, obert a tot l'alumnat escolaritzat als municipis de la Conca d'Òdena, pren el nom de la mestra Nativitat Yarza, que el 1934 va ser elegida batllessa de Bellprat, convertint-se en la primera de Catalunya i de l'Estat espanyol.
Segons les bases —que es poden consultar en aquest enllaç— els treballs participants han de girar entorn dels interessos de les dones des d'una perspectiva feminista, la igualtat de gènere i/o la prevenció de sexismes i violències masclistes.
Les bases també assenyalen que el Premi Nativitat Yarza està dotat amb 1.000 euros, a repartir entre els dos treballs millor valorats i el centre educatiu que fa la tutoria del treball guanyador. El premi es lliurarà en el marc de la Jornada Nativitat Yarza, dins el programa d'actes de commemoració del 8 de març.
La jornada és organitzada per la Comissió Nativitat Yarza, constituïda per la Mancomunitat de la Conca d'Òdena i integrada per un representant de cadascun dels instituts i centres de secundària de la Conca d'Òdena. Aquesta comissió, a més, té cura de redactar les bases del concurs.
Nativitat Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya i de l'Estat
Nativitat Yarza va néixer a Valladolid l'any 1872, va estudiar a l'Escuela Normal de Maestras d'Osca i, a partir de 1906, va exercir en diversos pobles de Catalunya i Aragó, entre els quals cinc de l'Anoia: Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Igualada, Bellprat i la Pobla de Claramunt. Va ser una republicana conseqüent, va participar en l'activitat política d'aquell període apassionant i, a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, va convertir-se en alcaldessa de Bellprat: la primera dona alcaldessa elegida per sufragi popular a Catalunya i a l'Estat. Quan va produir-se l'alzamiento franquista, el 1936, ja tenia seixanta-tres anys, però va allistar-se immediatament per anar al front d'Aragó a fer costat a les forces lleials a la República. Després va romandre a Barcelona i, acabada la guerra, va marxar cap a l'exili.