Els Moixiganguers tornen a aconsegir el 3de7 per sota

Un cop realitzats els dos pilars de quatre simultanis de salutació, els igualadins, que no pogueren reunir suficients efectius per afrontar un cinc de set amb considerables garanties d’èxit, obriren ronda amb el quatre de set. L’estructura pujà prou sòlida, i aconseguí ésser descarregada amb prou facilitat.

En segona ronda, arribava el gran moment de la jornada. Era l’hora altre cop, del tres de set aixecat per sota. Sembla que els de la camisa morada cada vegada hi tenen més la mà trencada, doncs possiblement les aixecades foren encara més sòlides i ben executades que a Vilanova del Camí. La construcció, davant l’alegria dels morats i de tot el públic congregat, fou carregada i descarregada amb aparent solvència, la qual cosa confirma que si bé no val a badar en cap ocasió, la feina s’està fent amb rigor i seriositat.

En tercera ronda, era l’hora del quatre de set amb l’agulla. En un primer intent, la construcció hagué d’ésser desmuntada, però tot i ser ja tard, els morats ho tornaren a intentar, i aquest cop coronaven també l’estructura del quatre, i el pilar emergia esplèndidament pel mig, aconseguint ésser descarregat davant l’alegria de la colla, que demostrava un cop més que amb aquesta construcció li tenen la mida ben presa.

Un pilar de cinc de comiat, amb noves incorporacions al tronc, tancava una actuació que confirmava un cop més el bon moment dels igualadins, que no obstant, no poden encantar-se gens si de cara a final de temporada encara volen millorar més els bons registres assolits fins a la data.

D’altra banda, els Castellers de Badalona, descarregaren en primera ronda el quatre de set. A la segona, en un primer intent, hagueren de desmuntar el tres de set amb el pilar, mentre que després completaven brillantment el tres de set. En tercera ronda descarregaren el cinc de sis, abans d’acomiadar-se de plaça amb un pilar de cinc. Els Bordegassos de Vilanova no estigueren massa afortunats, si bé no hagueren de lamentar cap caiguda. Inicialment hagueren de desmuntar dos intents de cinc de set. Posteriorment hagueren de fer el mateix amb un quatre de set, i assolien la primera construcció tot descarregant el tres de set. Ja en tercera ronda, completaren, ara si, el quatre de set, i també s’acomiadaven de plaça amb un bonic espadat o pilar de cinc.

Jordi Segura