Els molins paperers, la pèrdua d'un valor patrimonial de l'Anoia

Patrimoni centenari

A la segona meitat del segle XVIII la zona de Capellades va viure un gran auge de la indústria paperera, que aportà a la zona més de 40 molins paperers, configurant, així, el districte paperer més important d'Europa.

En l'actualitat ja són molt pocs els molins paperers que queden dempeus. La destrucció de més molins significarà la desaparició d'un paisatge paperer que testimonia una època molt singular de la història i que dota a aquesta zona de Catalunya d'uns elements arquitectònics singulars.

Per això, el Museu-Molí Paperer de Capellades i l'Associació d'Estudis Històrics Paperers denuncia l'abandonament d'aquests edificis per part dels seus propietaris i vol donar un 'nou toc d'alerta als corresponents estaments públics i privats' perquè els declarin bé cultural d'interès local.

Així, la directora del Museu-Molí Paperer, Victòria Rabal, afirma que s'hauria de seguir l'exemple del molí de Cal Munné de Capellades o del conjunt de molins paperers de la localitat de Beseït on s'ha optat per la conservació d'aquests edificis dotant-los d'usos residencials, socials o turístics.

Cal Ramonet

El molí paperer de Cal Ramonet, del qual ara en perilla la seva continuïtat, es va construir el 1755, per Ramon Romaní i Tobella i Ramon Romaní i Soteras, pare i fill, com a molí paperer de nova planta. El seu funcionament com a fàbrica de paper de barba o de tina es va mantenir fins a finals del segle XIX, per continuar la fabricació amb màquina rodona, mantenint-ne la propietat els hereus descendents de la mateixa família Romaní, majoritàriament de nom Ramon –d'aquí, que es digui Cal Ramonet-, amb arrendaments diversos cap a finals del segle XIX.

L'edifici principal és de planta rectangular i sis nivells distribuïts amb un nivell inferior i soterrani, amb els espais i maquinària propis de la producció paperera; una planta intermèdia, utilitzada principalment com a habitatge, amb entrada pròpia a la cota alta del terreny, envoltada en dues de les seves cares per un solar enjardinat; a l'extrem del mateix s'alça una antiga torre prismàtica, amb coronament de petits pinacles. A les plantes superiors hi ha els espais que es dedicaven a l'assecatge del paper.

Per les seves grans dimensions i per la forma de la seva estructura quadrada era un dels molins paperers més esplèndids de la comarca de l'Anoia. Com a elements destacats conté maquinària i estris paperers i un oratori dedicat a Sant Ramon Nonat, amb pintures murals.

ACN