//Plugins sense CDN ?>
Els Pastorets d’Igualada no són els que més anys porten en acció, però sí que van ser dels primers a néixer. Igualada i els Pastorets han anat creixent en camins paral·lels que mai s’han distanciat, i des del 1959 se celebren ininterrompudament a la ciutat.
Aquests particulars pastorets pretenen ser diferents en molts aspectes, començant pel sentiment d’identitat. En l’espectacle ,s’hi incorporen decorats que simulen diferents espais de la comarca, com per exemple Montserrat, i és una pràctica que aquests darrers anys s’està volent potenciar des de l’organització, per reivindicar el sentiment anoienc.
Entre els diferents trets particulars dels Pastorets d’Igualada cal remarcar el caire familiar que adopta l’espectacle, que pretén que pugui ser vist per tota la família però que, sobretot, va dirigit als més petits de casa.
Dins d’aquest compromís, els pastorets igualadins van ser els primers de Catalunya a oferir dues sessions diferents; una on es conserva el text sencer i l’altra en versió reduïda per tal que l’obra sigui fàcil de seguir pels nens/es.
Alguns igualadins amb molta trajectòria i experiència dins del món del teatre han accedit a participar als pastorets. L’actor Joan Valentí o l’actriu Lloll Bertran han sigut els últims a fer-ho en els darrers anys, i ja s’estan preparant noves col·laboracions per als propers.
També han demostrat que tradició i tecnologia poden anar lligades de la mà. És per això que els Pastorets d’Igualada tenen una App on pots consultar tot tipus d’informació de l’espectacle i fins i tot reservar-ne les entrades. Paral·lelament s’ha desenvolupat un joc per a dispositius mòbils perquè els més petits puguin jugar-hi mentre aprenen els noms dels personatges.
Els Pastorets d’Igualada són un conglomerat de persones que l’intenten fer únic. A part de les innovacions tant en l’apartat artístic com en el tecnològic, s’intenta ser innovador en altres aspectes. És per això que cada any es renova un auca que els nens poden pintar i fer seu. El disseny és de Jordi Solà, el dibuix de Joan Sallent i el text de Carina Alcoberro.