El modernisme és l'estil artístic i arquitectònic català per excel·lència. I té també una empremta important a la capital de l'Anoia. A https://www.modernismeigualada.cat/, Pau Llacuna recopila 61 exponents d'aquest moviment, les seves característiques i detalls que fan que el públic vulgui conèixer més sobre la Igualada de fa un segle.

En la seva tesina, completada fa 40 anys, hi havia 21 elements modernistes. Ara, aquest bagatge modernista s'ha completat i s'hi afegeixen nous elements. "Per treball he hagut d'aparcar aquest estudi, estava latent. Seguia recopilant informació. Ara, que m'hi puc tornar a dedicar, he pensat en fer-la pública" comenta. La pàgina web es desgrana en quatre apartats i, aquests dies, Llacuna treballa a fons en l'interiorisme. La seva intenció era una publicació escrita, "però vull que sigui obert per a tothom i la web és una bona oportunitat. També n'estic elaborant una part escrita. Del format web m'interessa que sigui àgil per consultar, també com si fos un llibre, sense haver de recórrer al menú."

Des d'aquella tesina que va completar fins ara, s'ha produït una certa recuperació del patrimoni modernista a Igualada. És el cas de l'Escorxador, edifici del 1905, d'Isidre Gili, que els anys vuitanta era gairebé una ruïna i ara s'ha rehabilitat. Llacuna destaca també "les reformes de la façana de diversos edificis, que han realçat el seu valor."

Quines són les característiques d'aquest modernisme a Igualada? "No som Barcelona, ni Reus, que és on hi ha les creacions més brillants, però sí que tenim edificis molt i molt estimables, del que n'anomenaríem modernisme popular. Hi ha un grup de quatre edificis de primera línia i un seguit de manifestacions del modernisme també notables."

Els màxims exponents segons Llacuna són, en l'etapa anterior a 1910, Cal Ratés (l'Edifici modernista en majúscules) i el mateix Escorxador, "és únic: els elements estructurals, són a la vegada decoratius"; a partir de 1911, s'entra "en una etapa més reposada" on destaca l'edifici de Cal Poncell, al Passeig Verdaguer, i uns metres més enllà, Cal Borrasset. En el treball de Llacuna s'hi compten també les adoberies modernistes i, és clar, una altra de les icones d'Igualada, la Llar del Sant Crist, que apunta que "és postmodernista."