La revista igualadina 'Narranación' presenta avui el seu tercer assalt amb una amalgama de relats i il·lustracions

Va néixer fa un any i mig, en el marc d'un grup d'igualadins amb inquietuds literàries i artístiques. I ara arriba a la seva tercera edició. És la revista 'Narranación', que es presenta aquest vespre de dissabte 1 de desembre, a l'espai La Maca, al carrer Sant Antoni de Baix 33 d'Igualada. Es tracta d'una publicació de relats i il·lustracions, que reuneix a diferents autors i dibuixants, la majoria de la comarca de l'Anoia. Un esforç per oferir peces literàries i artístiques des de l'amateurisme, que ha tingut molt bona rebuda. L'editor Javi Fernández explica que "les dificultats per tirar endavant 'Narranación' són el temps, la motivació, el treball en equip i el pressupost. Per això, pel que fa al temps, vam decidir no marcar-nos dates o una periodicitat fixa, fet que ens ajuda a combinar la publicació amb la nostra vida laboral i familiar sense que tot plegat esdevingui un estrès innecessari, si ens ho volem passar bé amb el projecte cal que sigui així".

'Narranación' arriba quan ha d'arribar. Els qui hi treballen "ja ens coneixem bé, ens respectem i ens entenem sense problemes". La motivació "no ha estat mai un inconvenient, ens anem engrescant els uns als altres amb molta facilitat". I els diners? "No guanyem res però, de moment, tampoc en perdem". La gènesi va començar entre un grup d'amics, però "fent alguns esdeveniments, veus que la comarca està plena d'artistes amb molta qualitat. És sorprenent que hi hagi tan poca cara visible en aquest sentit, quan gratant una mica surt molta gent que escriu, dibuixa, pinta, fa música, teatre o qualsevol art, i que a més a més ho fa bé".

Els impulsors de 'Narranación' també participen en iniciatives obertes i gratuïtes com l'Scriptorium o l'Ilustrorium. "Aquests tallers són sovint la base de 'Narranación' i, esperem, que un important punt de trobada" afegeixen. Són la majoria artistes amateurs "amb molts anys d'experiència, però també escriptors, traductors, correctors i il·lustradors professionals". Un món, el de l'amateurisme, que no és impediment per trobar temps: "ens engresca molt, acabem trobant hores per fer-ho".

La coordinació es basa en demanar els relats "i quan els tenim, els hi enviem als il·lustradors. A la vegada nosaltres ens centrem en les altres seccions i continguts de la revista. Quan ho tenim tot, ve la feina de correcció i maquetació. El contingut el decidim nosaltres tres, però rarament diem que no a una proposta interessant". La revista ha tirat endavant sense campanyes de micromecenatge o subvencions, "però seria impossible sense la col·laboració desinteressada dels participants. Pel que fa a la part més tècnica, tenim la sort de fer un bon equip, ja que professionalment i de formació estem molt lligats amb el disseny, la maquetació i la tecnologia".

La revista neix des de "la llibertat creativa. Això afecta la temàtica, a l'estil o fins i tot a l'idioma. Podem incloure una secció de contactes inventats i relacionats amb la literatura, un article de Frankenstein, un relat més costumista o fins i tot una col·laboració en anglès. En aquest sentit doncs, després hi poden entrar il·lustracions més properes al disseny gràfic o a la pintura més tradicional. El nostre objectiu és la diversió mitjançant una publicació lliure, participativa i de promoció d'artistes locals. Els lectors tenen l'oportunitat d'acostar-se a través dels relats i les imatges, a gèneres als quals mai haurien entrat i aquesta és una de les coses més maques que ens poden dir".