//Plugins sense CDN ?>
L'edició en català, pilotada en part pel periodista igualadí Rafel Jorba, comptarà amb una plantilla específica d'uns 10 periodistes i 2 lingüistes, per bé que, segons el periodista Saül Gordillo, 's'ha dissenyat l'equip extern que assumirà el perfeccionament de la traducció i fins i tot s’ha definit que la versió en català serà idèntica de continguts que l’espanyola, descartant una idea inicial que apuntava a dues edicions personalitzades i lleugerament diferenciades. Seran la mateixa La Vanguardia, amb el mateix equip de redacció i director, José Antich, però en dues llengües diferents, amb una eina de traducció i una edició humana posterior millorades respecte la d’altres rotatius.'
Es preveu que, diumenge, el propi Javier Godó, comte de Godó, doni més dades del projecte mitjançant un llarg escrit explicatiu. També es donarà a conèixer el calendari de presentacions que l'empresa té previst de realitzar per tot Catalunya i que el dijous 10 de març recalarà a Igualada.
La Igualadina Cotonera
Bartomeu i Carles -fills de Ramon Godó i Llucià (Igualada, 1801 - 1865), alcalde d'Igualada i empresari tèxtil, fundador de la Igualadina Cotonera- van crear el diari per difondre les doctrines del Partit Liberal, al qual estaven afiliats. El diari, però, quan realment va començar a créixer fou quan se'n feu càrrec, el 1897, el fill de Carles Godó i Pié, Ramon de Godó i Lallana (Bilbao 1864 — Barcelona 1931), que fundà la Paperera Godó per poder-se fornir del paper necessari per al periòdic.
Precisament és a l'edifici de la Igualadina Cotonera on s'hi està habilitant l'espai perquè s'hi instal·li el Museu de la Premsa de Catalunya, projectat el 2009 i que tindrà com a objectiu revisar la història del país a partir de la premsa i el periodisme.
La Vanguardia Española (de las JONS) no serveix ni pel terra després de fregar
Per fi el ”conde de Godó” ha caigut del cavalll i veu la llum ...del catalá. Ja l’hi costat. Val més tard que mai.I és un pas més en la normalització de la llengua. Avui, El Punt, El... Llegir més Periódico, Ara i ...ara La Vanguardia.
L’article de Quim Monzó, Visca Catalunya lliure, titulat en árab, genial. I el de fa uns mesos de David Garcia, increible a La Vanguardia. No m’ho creia.
Alguna cosa esta canviant a can Godó encara que sembli impossible.
...un nou mitja amb parla catalana sempre es profitos...enhorabona a tots els que fan posible la traducciò al catalá...en aquet cas a La Vanguardia....
El sectarisme político-periodístic més igual que sigui en castellà o en català, perquè no el consumiré. La veritat és que l’escenari ”periodístic” al nostre país és llastimós. Per... Llegir més no parlar de la premsa escrita comarcal.
Benvolgut Salva. No sé si van tard, o d’hora. Però en tot cas, amb l’Ara dubto que haguem acabat d’omplir el tros que falta a la premsa escrita en català. Entenc que hi havia moltes... Llegir més esperances posades a l’Ara, però un diari, vulguis o no, és en bona part política, i entenc que l’Ara s’han apuntat just el dia de les eleccions, amb la formació que s’ha fotut la més gran patacada. Tenen temps de redreçar una mica la cosa, però sempre els quedarà l’estigma inicial.
Ja van tard... (jo MAI me’l penso comprar...) amb l’arribada de l’ARA ja s’ha omplert el tros que faltava en la premsa escrita en català... de tota manera, trobo molt bé que tots els diaris... Llegir més de referència a Catalunya ja es puguin llegir en català.
Salut i Independència!!!
Pere
11 de març 2011.08:23h
Si llegiu la Vanguardia d’avui, no hi ha ni un sol comentari de la votació d’ahir de la moció per les consultes que considera ”irrenunciable el dret a l’autodeterminació dels pobles”,... Llegir més entre els quals, el català...etc.I destaca que la cambra catalana és ”seu de la sobirania del poble”... si aquest és el filtre, la versió de la realitat que ens ofereix, prefereixo quedar-me a les fosques...