Un viatge vocal des d’Igualada fins a l’Europa del Renaixement i el Barroc

Juntament amb el tenor, aquests formen part d’una excel·lent generació de músics igualadins que s’estan obrint pas o ja s’han consolidat dintre els circuits professionals del nostre país.

El prestigiós crític musical nord-americà Alex Ross va dir “M’acosto a la música no com un àmbit autosuficient, sinó com una forma de conèixer el món”; atenent-nos a les seves paraules, el tenor igualadí va oferir un viatge per l’Europa dels segles xvi, xvii i xviii. Per al Segle d’Or espanyol en el que va destacar la utilització del registre de llaüt del clavicèmbal per apropar-nos més al so original de l’època. La Itàlia del Barroc, totalment fragmentada en petits estats, va reivindicar la seva identitat cultural inventant-se l’òpera i el baix continu. Els intèrprets van plasmar-ho amb l’aparició a l’escenari del fins llavors absent cellista francès per interpretar amb un so especialment bonic el baix continu a tot el repertori barroc que seguia. El viatge va continuar per l’Alemanya del declivi de l’Imperi Romano-Germànic de la mà del mestre de Leipzig J.S. Bach i la de G.P. Telemann, i per l’Anglaterra de les dues revolucions del s. xvii amb àries d’òperes de H. Purcell i una ària final de G.F. Haendel en la qual Joan Eudald Castelltort va fer gala de la seva tècnica més virtuosa.

La diversificació i curosa selecció de repertori profà i una excel·lent explicació a càrrec del propi intèrpret, integrada de forma molt natural dins el marc del concert, va servir perquè els assistents poguessin fer un viatge (iniciàtic per alguns) tant per la música com per la ideologia i el context de la societat civil d’aquella època.