El proper 20 de desembre hi ha eleccions al Congrés dels diputats, i alguns independentistes es pregunten per què ens hi hem de presentar i per què hem d’anar a votar a les eleccions espanyoles. La reflexió, que la trobo més que encertada, respon a la lògica del procés que estem construint a Catalunya. Si volem ser un Estat independent, què hi hem d’anar a fer a Madrid?

Com deia, no només entenc aquest punt de vista sinó que en part el comparteixo. Ara bé, crec que ens hem de fer més preguntes i algunes reflexions. Primer de tot, què creieu que volen que fem els partits unionistes? Què volen que fem PP, PSOE, C’s i fins i tot Podemos? Evidentment no volen que ens presentem a les eleccions espanyoles. Serien infinitament feliços si l’independentisme no concorregués als propers comicis del 20D. L’explicació és senzilla: Els diputats que no trauríem nosaltres els traurien ells.

Si els partits independentistes poden aconseguir, per exemple, 25 diputats dels 47 que es trien a Catalunya, pels partits unionistes els hi queden 21 diputats. En canvi, si no ens presentéssim a les eleccions, els 47 diputats se’ls repartien entre ells. No veig cap punt avantatjós en duplicar la força de PP, PSOE, C’S i Podemos a Catalunya. En què ens ajudaria això? Seria profitós per l’independentisme que els ferms defensors de la unitat d’Espanya tinguin més força al congreso?

Històricament Catalunya ha sigut decisiva en les victòries de PP i PSOE a nivell espanyol. Guanyar a Catalunya i fer-hi un bon resultat vol dir tenir molt a prop la victòria a tota Espanya. Si els independentistes no ens presentéssim, segurament estaríem contribuint a fer president espanyol, per exemple, a l’Albert Rivera. Sincerament, jo no vull ser partícip de la victòria de Ciutadans a l’estat espanyol ni molt menys a fer president a una persona que ha treballat, incansablement, en contra dels interessos del nostre país. No crec que haguem de ser els catalans de bona fe, fins i tot amb un punt de romanticisme patriòtic, els qui regalem a Rivera la seva entrada a la Moncloa. Tampoc veig en què podria beneficiar-nos.

I també hem de ser conscients a què renunciem no presentant-nos. Ens agradi o no, la comunitat internacional interpreta el congreso de los diputados com a màxima representació democràtica de l’estat espanyol, del qual –dissortadament- encara formem part. Que no tinguem cap diputat a la càmera espanyola significaria perdre un altaveu mediàtic nacional i internacional. Els nostres diputats al congreso han de servir per denunciar, reiteradament i incansablement, la demofòbia que té l’estat espanyol. Hem de demostrar, una vegada i una altra, que Espanya no té cap voluntat de diàleg, que no vol ni sentir a parlar de posar urnes perquè els catalans decideixin el seu futur. Vull que el món vegi que els nostres diputats a Madrid intenten dialogar i que reiteradament es troben una muralla xinesa infranquejable i apuntalada tant pels partits “nous” com pels vells. No podem ni hem de renunciar a la quota de poder que ens dóna el congreso. No crec que ens puguem permetre el luxe de prescindir de 20 o 25 diputats independentistes.

En definitiva, hi ha més a perdre que a guanyar. El proper dia 20 de desembre anem als col·legis electorals, amb un somriure, dipositem a l’urna la butlleta independentista i guanyem. Amb sort, d’aquí 18 mesos els nostres diputats tornaran a Catalunya. Serà, més o menys, com un Erasmus.