Ja és curiós ja que, en un pam de terreny com el nostre, tinguem algunes paraules pròpies que hem assumit al dia a dia. Ens hi hem de fixar i segurament en trobarem un bon reguitzell.

A tall d’exemple, podem dir que plantem en una “torreta”, “tenquem” la porta, bevem “grasiosa” o “xampú”, fiquem el peu en un “toll”, gairebé fins al “ginoll” i en ple “istiu”. Ens quedem sense “electra”, agafem la “motxilla” per anar a l’escola, posem llibres a la “postada”, calcem “espardenyes de set penques”, el malestar ens fa “rojar”, llencem molles de pa als “mixons”, treballem de “blanquers” o “anem a veure la moixiganga” el diumenge que n’hi ha.

Hi ha gent que també té assumides paraules del món pagès com “cunya” o “asmari”... tot i que, com a tals, són paraules que podem trobar arreu perdudes entre masies i sembrats.

Diem que “per Sant Faust els diables rebentats” a més de la típica “Igualada pot ser imitada però mai igualada”, d’entre d’altres.

I tu, quines paraules o expressions igualadines dius?