La suposada eufòria és, al principi, tan suposada com inexistent. La gent es va animant amb el so de la música, sempre la mateixa, repetida però motivant. El ball, assajat per alguns més que per d’altres, és repetit incessantment. Desenfrenament aparent, alegria imposada, gresca en estat creixent.

Quan les carrosses avancen, unes es miren les altres des de la llunyania, aplaudint l’esforç fet durant l’any, lloant l’aparença treballada i la idea portada a la forma. La teva esposa et mira contenta, satisfeta d’haver estat treballant tants dies per aconseguir aquell resultat acabat. És una més del col·lectiu, es repeteix.

I els de la teva carrossa, on també per a ells el treball ha estat incansable des de fa tants mesos, veuen com aquella idea ara és, potser, més brillant del que havien cregut en un principi. “I això que no critiquem res!”, penses. I és quan la intentes mirar des de la llunyania que la veus radiant, altra vegada, com en el somni creat amb l’explicació del primer dia. A la gent li agradarà, penses.

I agafes la Soledat on la gent s’aplega a les voreres i tu balles cada cop amb més ànsia, amb més ganes... t’abandones al moviment pautat i entrenat dels pares i mares d’aquella acadèmia, un centre que no és aquell on tu vas passar-hi bons i mals moments però que és l’edifici emblema d’aquell aprenentatge que creus necessari per a la teva descendència.

Pares i mares, veus, alguns amb els seus fills al costat, ballant cada cop amb més convenciment. I quan arribes a la rambla, a l’alçada del Foment, ebri de la disbauxa animada pel públic que no t’ha abandonat en cap moment, giravoltes aquella dansa que ja t’has après després d’hora i mitja de rua. Aplaudeixes la presidenta de l’ampa que, davant teu, ha dansat des del primer moment, coordinadament i sense cansar-se, amb i al costat d’aquella administrativa de l’escola.

Treball d’una associació de mares i pares que es veu recompensat amb l’arribada sense incidents a Cal Font. Agraïment de l’ens municipal, sopar de botifarra dels Traginers, repòs final i somni agraït. Una rua més que has viscut, una rua dels pares i mares de l’escola de la teva filla. El rei dels poca-soltes t’ha regalat, altra vegada, un vespre de disbauxa.