Igualada seguirà amb menys densitat comercial que Vic i Vilafranca tot i l'"efecte BonPreu"

Una superfície de 3.900 metres quadrats de sala de vendes, que equivaldria a més de la meitat de la plaça de Cal Font, aterrarà a Igualada de la mà del grup BonPreu Esclat. Serà la superfície d'alimentació més gran de tota la comarca i superarà de llarg qualsevol de les existents. El lloc triat, l'antiga Vivesa, a la confluència entre l'Avinguda Catalunya, el carrer Lleida i l'Avinguda Barcelona. L'hipermercat de BonPreu supera en 700 metres quadrats la superfície existent de Carrefour a Igualada. I també, de llarg, les dues últimes que s'han implantat a la capital de l'Anoia, Aldi (1.200) i Mercadona (1.600). La implantació de la superfície portarà una sèrie de canvis urbanístics a la zona que el govern defensa com la possibilitat de transformar l'eix de l'antiga N-II i a la vegada fer una rentada de cara a un edifici que s'estava degradant. El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Igualada, Jordi Pont, parla “d'una operació d'interès públic. A més, ens situem a l'altura d'altres ciutats pel que fa a superfície comercial. No estarem per sobre”.

Vic, líder en densitat comercial

Una de les dades que s'ha posat sobre la taula durant la polèmica per la requalificació de Vivesa és la densitat de metres quadrats comercials que suposaria la nova superfície de BonPreu i com quedaria Igualada al costat d'altres ciutats similars. El fet és que Igualada, fins i tot amb aquesta obertura, presentarà xifres inferiors a Vilafranca del Penedès i molta per dessota de Vic, que és la ciutat mitjana catalana amb més densitat comercial, sempre segons les dades de l'Anuari de Distribució Comercial de la Generalitat.

La capital d'Osona tenia, el 2015, una densitat comercial de 444,30 metres quadrats per cada 1.000 habitants, mentre que Igualada es quedava en 323. En dos anys, Vic ha augmentat uns 4.000 metres quadrats de superfície de vendes, mentre que Igualada -sumant BonPreu i el Consum de la plaça de Cal Font- gairebé 6.000. Tot i l'important augment que suposarà, Vilafranca del Penedès (21.134 metres quadrats) i Vic (23.329) seguirien per davant d'Igualada, amb 18.500. La qüestió és també d'òptica. Si s'activa el ‘zoom', l'entorn d'Igualada amb Montbui, Vilanova i Òdena, que fan gairebé un continu urbà, el global de metres quadrats en les superfícies d'alimentació s'eleva a més de 25.000 metres quadrats, però la mitjana continua per sota Vic.

Al centre del debat hi ha no només la superfície comercial en si, sinó el lloc on s'ubicarà. En els casos de Manresa i Vilafranca del Penedès, els hipermercats que han sorgit estan en zones perimetrals. A Manresa, amb uns multicinemes clarament situats lluny del centre de la ciutat, les superfícies d'alimentació o el Decathlon també es troben en una part del terme municipal sense continuïtat amb la trama urbana.

A Vilafranca del Penedès, on el grup BonPreu Esclat té dues superfícies, una es troba en un polígon i l'altra al límit perimetral. La implantació de les marques alemanyes Aldi i Lidl també s'ha fixat en zones que són lluny del nucli de Vilafranca; al contrari, estan a l'altra banda de la N-340. El BonPreu Esclat d'Igualada estarà dins la trama urbana de la ciutat, a la banda sud de l'antiga N-II. Aquest és un dels arguments que branda l'administració de Marc Castells per diferenciar aquesta implantació de les que s'han produït a altres ciutats i que fan orbitar els hàbits comercials de la població fora de la trama urbana.

L'efecte que significarà sobre el petit comerç és un altre vèrtex del debat. Alguns dels mateixos regidors –de diferents colors- que han votat a favor o en contra d'aquesta implantació de BonPreu Esclat van aprovar el 2008 una requalificació de terrenys industrials a Les Comes, a tocar de l'A-2, perquè s'hi construís un macro-outlet tèxtil. Un projecte que podia anar acompanyat de superfícies d'alimentació i multicinemes. La Generalitat va triar, per davant d'aquest projecte, el que oferia Òdena a l'Scorpia, que a la vegada se'n va anar en orris davant els canvis de la Llei de Comerç. Després que la Generalitat també declinés el World Trade Center d'Igualada, els governs de la capital de l'Anoia i Igualada Comerç han anat evolucionant un nou missatge i un nou model: “el centre comercial a cel obert”.

El POUM, arma llancívola

La construcció de la nova superfície ve acompanyada de la modificació urbanística que la fa possible i que és l'argument que els diferents partits branden en aquesta polèmica. Perquè més enllà que sigui la firma osonenca la que ve a l'antiga Vivesa, les formacions municipals qüestionen que per tercera vegada, en a penes cinc anys, l'administració de Marc Castells hagi recorregut a modificar el pla urbanístic vigent de 1986 per fer possible que una gran superfície d'alimentació s'implanti a Igualada.

Els grups de l'oposició, en especial els de l'ala esquerra, critiquen que no hi hagi encara una nova planificació urbanística per ordenar i aclarir on es poden situar en el mapa d'Igualada nous equipaments i si és precís noves superfícies comercials en un futur. Segons els socialistes, les accions com la requalificació recent de Vivesa “alteren les regles del joc i afavoreixen certs supermercats per sobre d'altres, ja que es permet que puguin instal·lar-se en zones on la planificació urbanística no ho contemplava”. Enric Conill, el regidor d'Esquerra que tracta els temes urbanístics, entén que “s'ha perdut una oportunitat de repensar la zona”.

L'Ajuntament d'Igualada, de fet, branda com a argument que l'ús de la modificació puntual és el que permet obtenir contrapartides urbanístiques a la zona, com la reforma de la vella N-II o la nova rotonda al carrer Sant Josep. Un argument que -a la vegada- ha estat replicat per Enric Conill.

Per part del grup municipal de la CUP, es considera que el procediment pel qual s'han calculat els metres quadrats edificables s'ha fet de manera que “resultin clarament favorables a l'empresa. La compensació que l'Ajuntament obté a canvi de la requalificació del sòl industrial a comercial és molt minsa”. Assenyalen que “les obres entorn de l'avinguda Catalunya responen únicament a unes necessitats de la mateixa empresa de poder absorbir tot el volum de mobilitat que generarà”.

L'opinió dels cupaires és la mateixa de fons de republicans i socialistes i és la que han donat a conèixer dies després també des de Decidim: “no es pot modificar la ciutat puntualment perquè es genera una ciutat descompensada, per no poder avaluar la modificació contra una proposta global”.