‘Els ciutadans hem d’exigir transparència, austeritat i no hem d’esperar que tots els serveis siguin gratuïts. Res és gratuït!’

ECONOMIA

Des dels ajuntaments es pot contribuir a millorar la situació econòmica del país i sortir de la crisi?

D’entrada a mi m’espanta quan els municipis diguin que ‘creen ocupació’ donant feina a la gent. Fer això suposa gastar-se diners per a sous, diners que surten dels contribuents i que els estan drenant del sector privat. La creació d’ocupació ha de ser una conseqüència de la prestació de serveis.

Dit això, segur que els ajuntaments poden contribuir a millorar les coses, un camp on es pot actuar és en la formació. Des de l’Administració local es pot crear una complicitat amb les escoles de secundària i de formació professional per donar-los suport, establir premis o concursos, posar reptes pel tema de l’anglès, i per prestigiar els mòduls de grau superior i donar suport en aspectes concrets al professorat d’Igualada i de la comarca...

També cal dir que hi ha un percentatge d’atur que no busca ocupació; per fer un bon anàlisi s’haurien de mirar les edats de la gent desocupada i el lloc on van tenir feina en la darrera ocasió. Hi ha molta gent que ha vingut a prejubilar-se a l’Anoia, si és un territori dormitori per a la població activa, també ho és per aquella que no busca ocupació. L’habitatge a l’Anoia és molt més barat que a la rodalia de Barcelona. Hi ha qui vingué a l’Anoia a “retirar-se” en un allotjament millor o més barat.

Quines són les mesures que cal prendre per reactivar l’economia?

És molt important tenir una visió de la Conca i de la Comarca global i no limitada a Igualada. S’ha d’apostar pel transport públic de qualitat entre ciutats, cal facilitar l’accés de directius i tècnics de BCN, aconseguir que puguin venir a treballar diàriament a la comarca amb un transport ràpid i segur.

També és important vetllar per les infraestructures, tant si són públiques com privades. Per exemple, es va tirar endavant el Parc Motor de Castellolí sense comptar amb el potencial elèctric suficient. Això no pot passar, s’ha de vetllar per les infraestructures d’una manera conjunta.

FINANÇAMENT MUNICIPAL

El model de finançament dels Ajuntaments és el correcte?

Sí, els Ajuntaments disposen d’impostos, de taxes i preus i de diner incondicionat. Per explicar-ho d’una manera entenedora, la llei dóna possibilitats als Ajuntaments, per una banda els dóna la canya de pescar (impostos i taxes i preus) i per l’altra els dóna el peix (subvencions i participacions en impostos de l’Estat).

Però aquests impostos i taxes i preus s’han de saber explotar. Per exemple, cal fer revisions cadastrals per posar al dia els valors dels immobles sobre els que s’aplica l’IBI. A la comarca hi ha més de 20 dels 33 municipis que la darrera vegada que van revisar-los va ser l’any 1989 o abans, quan l’esperit de la llei diu que s’hauria de fer cada deu anys. Això fa que els Ajuntaments no puguin recaptar el que haurien amb l’IBI, el principal impost dels que disposen.

És hora d’apujar els impostos i les taxes pels serveis municipals?

Després de les eleccions cada Ajuntament haurà de fer el seu diagnòstic. No s’ha de generalitzar però hi haurà ajuntaments que el millor que podran fer és apujar impostos o revisar els valors cadastrals i mirar de reduir el nivell d’alguns serveis.

GESTIÓ DE LA DESPESA MUNICIPAL

És millorable la gestió de la despesa municipal, en quins aspectes?

Sí, és millorable i en molts aspectes, però és tracta d’una qüestió d’actitud:

1. Un ajuntament ha d’administrar, no gastar per gastar ni gastar per cobrir totes les demandes, cal entendre que els recursos són escassos.

2. Quan es volen fer inversions, s’han de tenir en compte diversos aspectes, s’ha de calcular bé la manera com es tornarà el préstec que s’ha demanat per fer la inversió i s’ha de pensar en la despesa corrent continuada que generarà la inversió: si fem un teatre, haurem de pagar l’explotació i el manteniment del teatre sempre, no només la despesa d’inversió inicial.

3. Hi ha serveis que sortirien més a compte si es prestessin per a més persones, per tant, actuant de manera mancomunada alguns ajuntaments aconseguirien abaratir els costos d’alguns serveis.

4. Cal gastar millor. De vegades una despesa en personal pot ser rendible. Hi ha Ajuntaments que no tenen els seus comptes al dia i d’aquesta manera és impossible fer una bona gestió. A la comarca, per exemple, hi ha Ajuntaments que porten tres anys atraçats en els comptes i això és nefast per a les finances municipals. Per tenir els comptes al dia hi ha d’haver un equip de gent, pagada segons la seva formació, a l’àrea econòmica i un regidor d’Hisenda que vetlli per tenir la feina al dia i procuri per l’interès general.

Té sentit dir que s’han de reduir els càrrecs de confiança o que s’ha de retallar el pressupost de la festa major o la propaganda institucional?

Totes aquestes coses tenen un valor simbòlic important pel ciutadà-votant, i més ara en un moment de crisi però l’important és tenir una bona gestió en el sentit que dèiem abans.

PETITS MUNICIPIS

Catalunya compta amb més de 900 municipis, és una despesa evitable o un luxe necessari?

Tenir 947 municipis és un luxe que té un cost. Podem seguir gaudint d’aquest luxe si el podem pagar però jo no estic segur que el puguem pagar ni que puguem donar als ciutadans el mateix nivell de serveis a tot arreu visquin on visquin. Per tant, aquest luxe s’ha d’administrar. Això vol dir que molts serveis s’haurien d’oferir de manera mancomunada. Com a mínim, s’hauria de mancomunar la Secretaria i la Intervenció o àrea econòmica dels Ajuntaments que no poden complir de forma extremadament puntual amb la gestió dels seus comptes comptablement fiables.

Quins són els principals problemes d’aquest gran nombre de municipis petits?

Que molts no poden complir la llei des d’un punt de vista jurídic i que els serveis surten cars o no es poden prestar. La solució és, primer, que la Generalitat tingui una política clara de com solucionar això des d’un punt de vista legal, de govern i financer. Per exemple, es podrien incentivar les fusions voluntàries entre els municipis. Estem parlant de fusions voluntàries, no hauran de ser forçoses a menys que arribem a una situació de catàstrofe. També es poden mancomunar alguns serveis entre diferents municipis per reduir-ne els costos.

Les retallades imposades pel govern de la Generalitat podrien traslladar-se ara al món municipal?

És inevitable que les retallades afectin el món local i sobretot als projectes que ja hi havia emparaulats. De fet, l’Estat ja està efectuant retallades de les subvencions des del 2008. Per tant, és una cosa que els Ajuntaments hauran d’assumir i alguns hauran de reduir el nivell de serveis que estan oferint ara si no ho poden finançar.

Quin paper hi juguem els ciutadans?

Els ciutadans hauríem de demanar propostes realistes i no esperar que els polítics prometin cap inversió en els propers anys. Si no hi ha diners, perquè hem de parlar de projectes nous? Seguim tenint els mateixos tics que teníem, hem de demanar més imaginació als nostres polítics. Qui presenti noves inversions que abans ens ensenyi els comptes i el deute que tenen els ciutadans del municipi. Aquesta crisi pot ser pitjor del que ha estat fins ara i, sigui com sigui, durarà com a mínim dos o tres anys més.

Tenim futur?

El futur passa per recuperar el sentit comú i entendre que l’Administració té uns recursos limitats que són els nostres, els nostres impostos! Per tant, hem de plantejar aquest futur, no com si fos una economia de guerra –de moment -, però sí una economia molt austera per part dels Ajuntaments. Els ciutadans hem d’exigir transparència, austeritat i acceptar que hem de cofinançar algunes coses, una part a través dels impostos i una part pagant pels serveis, no hem d’esperar res gratuït. Això és il•lusió fiscal!