El febrer i el març de 2013 es va arribar al punt culminant, amb números dramàtics: més de 12.800 persones. La capital, Igualada, estava per sobre dels 4.000, i les tres següents viles per nombre d’habitants, Piera, Vilanova del Camí i Montbui, tenien per sobre del 25% de la població aturada. El descens del PIB anoienc va ser d’un 1,57% el 2012 i d’un 1% el 2013.

Empreses emblemàtiques com Gres Catalán van tancar portes i, a nivell del tèxtil, s’han produït acomiadaments a Visteon i desapareixia Gamma. La indústria adobera s’ha mantingut, en canvi, reforçada pels bons resultats de l’empresa més forta ara, Curtidos Badia.

A mig camí. Els signes positius es comencena notar, però sembla molt lluny tornar a la situació inicial del 2008, quan les xifres d’atur ja eren molt altes

Després de l’hivern ‘negre’ de 2012-2013, les xifres de l’atur s’han anat recuperant de manera lenta. Però com arreu, el marasme econòmic ha provocat mobilitzacions i l’aparició i emergència de moviments socials i fenòmens com l’Espai pels Somnis, la PAH i una multiplicitat d’iniciatives en pro d’una economia sostenible i/o amb base cooperativista.

Les administracions han fet esforços també per atreure empreses. Aldi es va instal·lar a Masquefa fa uns anys i aquest mandat l’efecte més important a nivell macro ha estat la nova nau de Miquel y Costas a la Pobla de Claramunt. Ha significat uns 60 contractes nous i ha de contribuir a crear altres contractacions indirectes.

La majoria d’inversions són de l’administració pública i són melons per obrir. El 4D Health d’Igualada i el nou Campus Universitari han de tenir un impacte positiu però els efectes a curt termini són un enigma.

Les repercussions d’altres equipaments com el Campus Motor, el Centre d’Innovació Anoia o el CRO de Calaf, no seran immediates. I la realitat de l’atur és tossuda.