//Plugins sense CDN ?>
L’estudi, elaborat per l’empresa AXIS Consultant amb el professor d’ESADE Josep M. Galí Izard al capdavant, reflecteix un panorama preocupant pel que fa a l’economia de l’Anoia del 2009. Galí va destacar-ne algunes dades, com ara el ritme de destrucció d’empreses i, per tant, de creixement de l’atur. Segons l’informe, la comarca tenia el 2006 unes 3.826 empreses, que van passar a 3.683 l’any 2008 i que van convertir-se en 3.402 l’any passat.
Promocionar el sòl industrial
En aquest sentit, l’informe assenyala que amb la creació d’empreses autòctones no n’hi ha prou per a revertir la situació de la comarca, i per això s’hauria d’impulsar la vinguda d’empreses mitjanes i grans. Així, va apuntar com a bon exemple els casos d’Abacus i Aldi, i va lloar la tasca d’oferta del sòl que s’havia fet. Segons el professor la indústria és bàsica, i seria un error que l’Anoia, per la seva tradició i característiques, volgués fer una aposta solament en els serveis. ‘Quan creix el sector industrial també ho fan els serveis’, va apuntar.
Per sectors, l’informe apunta una baixada considerable de l’agrícola i l’industrial —excepte el paperer, que ha aguantat més bé la crisi—, mentre que la construcció sembla que torna a recuperar-se lentament. També destaca el lleuger creixement dels serveis, però recorda que es tracta d'una dada excepcional ja que ve donada per la contractació del sector públic.
Sortida lenta de la crisi
El descens del PIB (una baixada del 7,4% l’any 2009) i l’alt índex d’atur també van ser dues de les dades destacades en l’informe. Amb tot, Josep M. Galí va recordar que les xifres de l’Anoia no disten tant de les de les comarques del seu entorn. Per últim, l’informe augura una ‘sortida fràgil, lenta, pròpia d’un post-operatori traumàtic i que suposa una autèntica reconversió industrial no sols per la comarca sinó per tot el país’.
'Cal recuperar el consum'
Després de la presentació de l’estudi, el doctor Robert Tornabell va pronunciar una xerrada sobre quina mena de recuperació podem esperar, després de la crisi. L’economista va dir que ‘ens trobem davant d’una cruïlla, i hem de ser valents’. Tornabell va dir que caldrà confiança, esforç conjunt i, sobretot, recuperar el consum —cosa que reactivarà l’economia i incidirà favorablement en el desenvolupament industrial.
Decepcionant,
Tant demanar innovació per acabar dient que hem de tornar al model que ens ha portat a la crisis.
Tants diners per concienciar de la necessitat d’innovar i qui innova el model?. Com... Llegir més ens protegim de les bombolles financieres?. Com creem una industria al servei dels ciutadans i no de l’economia? hem de consumir per aguantar l’economia?
.... decepcionant
Com voleu que consumim si el govern ens va retallant el sou, ens congela les pensions i amenaça noves retallades per l’any vinent? així la gent el què farem és retenir al màxim la despesa!... Llegir més Fins ara els pocs que quedaven consumint eren els què ja tenien un nivell econòmic alt i els funcionaris i gent amb feina fixa, però si ara el govern va a per aquests, qui gastarà?
josepm ramonjoan
igd
4 de desembre 2010.10:27h
No diré decepcionat com en Josep, però la conferència del Dr. Robert Tornabell no em va encaixar gaire.
Si la solució a la crisi passa per que ”les dones” tibin de targeta i les famílies... Llegir més reprenguin l’endeutament, com a forma d’activar la demanda a la indústria, s’em plantejen dos preguntes:
1) L’increment de l’endeutament de les famílies de forma sitemàtica, és bo? és possible mantenir-lo creixent en el temps?
2) Durant el primer semestre de 2010 va remuntar el consum de les famílies (efecte anticipació puja IVA) i la consequència fou increment del dèficit comercial, que implica increment de la cobertura per compte financier (més deute al país). És aquest el camí?
Coincideixo amb el Dr.Tornabell que les industries són pal de paller, generadores de serveis i en conjunt de riquesa. Però el camí és un altre.
M’agradaria més haver escolat que el camí passa per incorporar coneixement a la producció, invertir en indústria (aquest endeutament si te retorn per millora d’eficiència i productivitat), per millorar la formació continua dels treballadors i fer una administració pública menys intervencionista directament però més activa en la gestió d’incentius (per exemple homogenitzant la legislació del mercat, i si el mercat és global te molta feina a fer)