TORNAR

Joan Domènech afirma que "cal sòl nou per fer venir empreses; les d'aquí soles no absorbiran un 16% d'atur"

El president de la patronal retreu que la solució de les administracions sigui l’ajornament d’impostos

economia
Diumenge, 18 octubre 2020. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

En declaracions a AnoiaDiari, el president de la patronal anoienca assenyala que les empreses de la comarca es troben "en el punt d'inflexió que temíem." Considera que la resposta de l'administració "està arribant massa tard i sembla que no hi hagi cap planificació."

Amb una segona onada de la COVID-19 que es fa evident en les xifres de nous positius i ingressos als hospitals, l'economia anoienca afronta uns darrers mesos de l'any crítics. Pel que fa al sector empresarial, Joan Domènech, president de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), indica que "hi ha una incertesa que fa mesos que arrosseguem. Les regulacions i normatives sempre arriben tard i generen confusió i incertesa. Es compleixen set mesos del confinament perimetral de la Conca d'Òdena i seguim vivint una crisi sanitària mundial sense precedents que està desencadenant una crisi econòmica severa." Afegeix que "no podem obviar que l'Anoia està patint una crisi econòmica molt dura: ens trobem amb un 16% d'atur. Hem de tenir clar que les empreses locals no podran absorbir l'atur actual. No podem perdre cap oportunitat i amb tot això em refereixo al fet que des de fa més de deu anys, des de la UEA defensem la creació de sòl industrial de gran format."

Domènech critica que, pel que fa a les demandes a l'administració, "hem tardat a rebre resposta pel que fa als treballadors i treballadores que no van poder accedir a la zona confinada (i viceversa), però va ser especialment complicat i llarga la gestió pel que fa als que no van poder accedir a la zona confinada i no eren de serveis essencials. Les empreses van haver d'assumir els costos per fer-hi front. I la solució per part de l'administració, com sempre va arribar tard. Hem trigat dies a saber la regulació del teletreball, dels ERTO..."

Davant el nou escenari d'aquesta setmana, la UEA recomana a les empreses que "en la mesura del possible, es faciliti el teletreball en aquelles feines que es poden fer-ho. Així i tot, vull reiterar que les empreses estan fent un gran esforç per complir i vetllar per la seguretat dels seus treballadors i treballadores. El rebrot és baix en l'àmbit laboral i empresarial. Afirma que els centres de treball són segurs "perquè tot això ha implicat que s'hagin fet grans inversions i apostes per la seguretat i la higiene, tant per a treballadors com per a clients. Les empreses actuen de forma responsable per complir i protegir la salut. "

En opinió del president de la patronal, "empreses i els negocis necessiten ajudes directes. El que va passar al mes de març i portem arrossegant no es pot tolerar: els treballadors i treballadores han de cobrar les seves prestacions des del primer dia." Ara per ara, no hi ha dades noves dels ERTO, però el juliol -les darreres- indicaven que n'hi havia un total de 1.575 expedients, que afectaven 10.324 persones. D'aquests, per causa major són 1.512 (9.370 persones treballadores) i per causes de procediments administratius d'extinció de contractes de treball (acomiadaments col·lectius), de suspensió temporal de contractes, entre altres, són 63 expedients i 954 persones treballadores. Les ajudes que s'han impulsat fins ara "són insuficients. Demanem que hi hagi una reducció de les quotes que l'empresa abona a la Seguretat Social; que hi hagi reducció d'impostos, ajudes a la inversió... Calen ajuts directes i a fons perdut. I no serveix de res ajornar impostos, només desplacem un problema en el temps."

Les restriccions a reunions de més de sis persones

Pel que fa a la decisió decretada fa unes setmanes per la Generalitat, que no es trobessin més de sis persones, "no ha estat un impediment per a l'activitat econòmica."Hem de fer tot el possible d'evitar els contactes socials / personals. Les empreses estan destinant altres tipus de recursos com reunions virtuals. Tothom s'està reinventant per seguir cooperant i treballant." Domènech admet que "s'han allargat els terminis de molts projectes. Hi ha hagut un punt d'inflexió en molts aspectes: hem viscut com empreses han aturat la seva activitat empresarial; d'altres han pogut o han sabut reorientar les seves línies de negoci; d'altres s'han reorientat totalment..."

El 28 d'aquest mes, la UEA presentarà de forma digital el Llibre Blanc d'Infraestructures i Mobilitat de l'Anoia. Un informe i una anàlisi sobre les infraestructures i la comarca que té per objecte identificar els punts febles del territori, per tal de buscar alternatives i possibles solucions en aquest àmbit. Aquest document ha estat realitzat a través de la CUMA, la Comissió d'Urbanisme i Mobilitat de la comarca de l'Anoia per conèixer, de primera mà, les necessitats del territori en aquests aspectes (infraestructures, carreteres, accessos, transport públic, sòl industrial, entre altres), gràcies a les reunions, sessions, jornades de treball i enquestes on hi ha participat un total de 1.450 persones; entre les quals, alcaldes i alcaldesses dels municipis anoiencs, experts i expertes en mobilitat i infraestructures, empreses, i ciutadania en general.

Indica que "aquest acte és una oportunitat per alçar la veu com a territori i fer tot el possible perquè la comarca de l'Anoia sigui un territori competitiu. Si l'Anoia és competitiva, les empreses també ho seran. Si estem ben comunicats per carretera i per xarxa ferroviària, comptem amb unes bones infraestructures i un bon servei de transport públic, tot això és vital i ens ajudarà a avançar com a comarca, per millorar la competitivitat empresarial, retenir i captar talent, ser atractius per a noves localitzacions d'activitats industrials i també, per enfortir l'economia anoienca." Assegura que "cal posar fil a l'agulla per millorar les infraestructures i comunicacions de la comarca, una deficiència que l'Anoia arrossega des de fa anys. Una comarca amb actius importants, però amb temes pendents. Hem d'aconseguir i vetllar perquè l'Anoia tingui una comunicació segura, eficient, saludable, equitativa i sostenible que permeti connectar-nos entre empreses, comarques i serveis. Això també ens permetrà retenir i captar talent a la comarca."

La situació dels polígons

El president de la patronal es manté en la idea que amb la COVID-19 "hem patit una darrera estocada, ara que començàvem a recuperar una taxa d'atur que s'havia mantingut preocupant, reclama una vegada més un nou esforç, però les empreses no ho poden fer soles. Com Unió Empresarial de l'Anoia, creiem que cal que tots, societat, sector públic i el mateix sector privat sigui conscient que sense una aposta empresarial ferma aquesta comarca no aixecarà el cap." Afegeix que "sí que tenim empreses a l'Anoia, cert, però les que tenim no poden donar feina a les gairebé 9.000 persones que en busquen, no poden absorbir el 16% d'atur que té la comarca actualment. Per tant, que vingui una empresa, gran, no només donarà nous llocs de treball sinó que enriquirà el teixit empresarial existent."

Conclou que "calen llocs de treball i activitat empresarial perquè hi hagi feina, que molts treballadors recuperin la seva situació, que els joves que surten de la universitat i l'FP no es vegin obligats a marxar perquè no hi ha feina, que puguem retenir el seu talent i atraure'n de nou. I per fer-ho ens cal portar empreses i aquestes necessiten espai per instal·lar-se. Els polígons que tenim són petits, no són competitius per preu ni dimensió amb la resta de Catalunya, i les empreses petites prefereixen instal·lar-se prop de Barcelona. Les parcel·les actuals s'han de condicionar i preparar per a les empreses de la zona que vulguin créixer i per empreses externes que vinguin atretes per les grans. Però no atraurem cap empresa gran si no tenim espai per ubicar-la. I no hi haurà ni un pam de formigó sense una empresa confirmada."

 


4 Comentaris

j

joan B.

Igualada

20 d'octubre 2020.13:33h

Respondre

Les afirmaciosn de Domenech només deixen en evidencia la falta de coneixement que té del mon empresiarial, de la conca, de la ecología i de l’industria . Que la incapacitat d’una persona... Llegir més així pretengui imposar-se sobre la gent es certament lamentable.

j

josep

Igualada

19 d'octubre 2020.15:45h

Respondre

Molt d’acord amb la Meritxell.
Repetint la mateixa actuació només repetirem el mateix error. Farem malbe camps i tindrem més poligons buits.
Qui és que ha dit que crean poligons més grans... Llegir més tindrem més llocs de treball?
Aixó és una afirmació gratuita.
Perqué varem aprovar els de la Tossa i Castelloli si aixó és aixi?
Ja n’hi prou d’escuses tontes.
Ja n’hi ha prou d’anar fent coses de cuadevolt manera i si no va be ja farem un’altre cosa.
Pitset que ens ho pensem més be abans de cagar-la un’altre vegada.

E

Eduard Ruiz

Igualada

18 d'octubre 2020.08:46h

Respondre

“Hem de tenir clar que les empreses locals no podran absorbir l’atur actual. No podem perdre cap oportunitat i amb tot això em refereixo al fet que des de fa més de deu anys, des de la UEA... Llegir més defensem la creació de sòl industrial de gran format.”

Plou sobre mullat, i ara tot son lamentacions. LA SORT EXISTEIX, PERÒ T’HA DE TROBAR TREBALLANT (o en versió atribuïda a Picasso: LA INSPIRACIÓN EXISTE, PERO TE HA DE ENCONTRAR TRABAJANDO).

Sí, fa pocs dies, el dimarts 6, LA VANGUARDIA publicava que la Generalitat de Catalunya invertirà 60,5 milions d’euros en el nou Pla d’Urbanisme (PDU) d’activitat econòmica al nord del Baix Llobregat, que afecta els municipis de Martorell, Abrera i Sant Esteve Sesrovires, municipis a tocar de l’Anoia

Entre altres autoritats, l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa. ”EL PLA ÉS D’ENORME IMPORTÀNCIA PERQUÈ ASSEGURA EL DINAMISME ECONÒMIC DE LA ZONA A LLARG TERMINI”, ha afegit. ”VOLEM GENERAR ACTIVITAT ECONÒMICA PER CREAR BENESTAR I COMPARTIR RIQUESA”
https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20201005/483875813737/baix-llobregat-invierte-atraer-empresas.html

Recordem que l’impuls a la redacció d’aquests plans directors urbanístics (PDU) s’emmarca en la voluntat del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT d’aprofitar les eines del planejament urbanístic per estimular pols estratègics, sectors d’activitat local i potenciar recursos naturals pel desenvolupament econòmic i social. Aquest estímul es duu a terme mitjançant plans directors urbanístics, que permeten una visió supramunicipal i una ràpida tramitació.

Cal dotar al territori de les condicions que permetin el desenvolupament d’actuacions que es puguin considerar estratègiques ateses les seves potencialitats de dinamització econòmica i la capacitat de projecció internacional del país.

En les comarques centrals estan en curs 3, els de LA PLANA DE VIC, CONCA D’ODENA i, en part, el D’ENOTURISMES d’aplicació seran els territoris compresos en les deu Denominacions d’Origen (DO) catalanes,

https://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/planejament_urbanistic/pla_director_urbanistic_pdu/en_curs/

Hi ha un consens generalitzat de que la INDÚSTRIA, I ELS SERVEIS VINCULATS A LA INDÚSTRIA, és la única activitat que pot generar riquesa, ocupació de llocs de qualitat i benestar, fomentant les condicions para recuperar indústries deslocalitzades i crear de noves més innovadores i eficients, tal com s’ha posat de manifest en diferents instàncies internacionals i nacionals, de forma reiterada i especialment arran de la greu crisi sanitària, i de retruc econòmica i social, que estem patim.

Un del darrers, el Comunicat el de la Comissió Europea, del 25/5/2020: EL MOMENTO DE EUROPA: REPARAR LOS DAÑOS Y PREPARAR EL FUTURO PARA LA PRÓXIMA GENERACIÓN

Com ja vaig he exposat en altres mitjans, i ara reitero, mentre tant, els nostres polítics i organitzacions de la Conca d’Òdena incapaços de posar-se d’acord per crear les condicions (urbanístiques, infraestructures i estímuls varis) per consolidar la INDUSTRIA existent i atraure noves inversions, tot aprofitant l’excel.lent situació al “rebufo” (que no al rebuf) de l’àrea metropolitana de Barcelona, i també del Baix Llobregat, com s’està posant en evidència en el curs de la discussió del PDUAECO.

Val a dir que en la comarca crec que tenim altres mancances importants per recuperar la vitalitat industrial de l’Anoia perduda (recordem que a Igualada se l’hi va denominar la “Detroit Catalana”), que ens tindrem de “posar les piles” i corregir. Però això serà objecte de altres debats. De moment el PDUAECO és un dels pilars essencials, que no podem construir feble amb el perill de que tota la “construcció” (del model d’activitat industrial, respectuós amb la seguretat i salut de les persones i el medi ambient, l de qualitat i sostingut) o no s’aixequi o s’ensorri en quatre dies, en un mon global i molt competitiu.

UN ALTRE “TREN”, UN ALTRE OPORTUNITAT PERDUDA, que afectarà a les properes generacions, que lamentarem quan sigui massa tard ?

M

Meritxell

Igualada

18 d'octubre 2020.08:29h

Respondre

És realment curiós perquè sempre que algú ha de defensar les futures noves grans zones industrials només repeteix un únic argument,pobre i simple en si mateix. És ben bé com si els haguessin... Llegir més redactat el què han de dir, empresaris i alcaldes només repeteixen com lloros el mateix: sense sòl industrial nou no es pot reduir l’atur que tenim i que el sòl que ja tenim i que està buit no serveix per ser petit i costós. I perdoneu-me, però aquest simple argument no justifica tirar endavant un pla director que preveu fer la mateixa superfície industrial que s’ha fet al llarg de 35 anys. I tampoc preveu res per solucionar la zona industrial buida. Només fa el més fàcil que es pot fer, malvendre el sòl agrícola a 4 duros per fer més sòl industrial, sense cap planificació econòmica seriosa al darrere sobre el model econòmic de la Conca. Ens vendrem a la logística perquè segurament és la sortida més fàcil... regales terreny i que vinguin! A tributar poc, a donar pocs llocs de feina per hectàrea construïda, però no passa res, perquè els polítics i politiques de la Conca no hauran volgut repensar un futur millor per nosaltres. Sovint oblidem que ni l’,oxigen que respirem ni l’aliment que mengem provenen de les empreses. Un recordatori doncs: l’oxigen el produeixen les plantes i ai las, tot l’aliment també!!!! En plena crisi ambiental té nassos que els nostres polítics no sàpiguen veure més enllà dels interessos particulars immediats.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.