Carregar-se el patrimoni

Dissabte 17 de desembre una flota de grues i excavadores va tirar a terra un edifici emblemàtic del barri del Rec: Cal Badia, una adoberia que estava pendent de ser avaluada per declarar-ne el valor patrimonial. L’Ajuntament al·lega que no va poder evitar l’enderroc, tot i que l’empresa propietària de l’edifici, Avalis de Catalunya, és participada per la Generalitat.

Cal Badia era una peça única. Tenia elements arquitectònicament valuosos que ja eren destacats als informes tècnics. Hi ha motius per a l’alarma perquè si l’argument és que estava en mal estat,, amb aquest argument com a precedent se’n podrien enderrocar moltes altres que també estan en mal estat de conservació.

Si bé és cert que l’Ajuntament no n’és responsable directe, és trist comprovar la seva incapacitat per frenar l’enderroc, i també és trist veure el silenci d’alguns partits polítics que defensaven el Rec en campanya però que ara callen. Perquè així no torni a passar caldria suspendre totes les llicències d’enderroc per poder fer una anàlisi exhaustiva del barri i redactar un pla especial que el blindi dels interessos econòmics de particulars i empreses, que podrien acabar prevalent per davant del valor patrimonial com en el cas de Cal Badia.

Si el REC.0 ha tingut èxit fins ara és, entre d’altres coses, pel propi magnetisme del barri; si no el protegim i no el rehabilitem no hi haurà possibilitat de fer-hi cap activitat singular. Quan els Amics del Rec demanen conservar les adoberies no parlen de deixar-les tancades en pany i clau esperant que es degradin. El que dóna legitimitat als Amics del Rec és que proposen conservar un barri per poder-lo omplir de vida, d’activitats que ajudin Igualada a ser una ciutat atractiva i diferent de la resta. S’ha de ser cec per no veure el potencial de futur d’un barri i carregar-se, a cop de grua, un patrimoni amb 150 anys d’història.